Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
cérvol aquàtic
Zoologia
Petit cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 60 cm d’alçada.
No posseeix banyam, però presenta com a defensa unes canines molt desenvolupades És propi de regions pantanoses de la Xina i d’algunes regions del sud-oest asiàtic
els quatre dracs d’Àsia
Economia
Expressió, entre d’altres (tigres, samurais), aplicada conjuntament a Corea del Sud, Singapur, Taiwan i Hong Kong, països de nova industrialització que han sobresortit per llur creixement econòmic i per llurs exportacions.
Hom en considera també una “segona generació” Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i les Filipines En la tripolarització econòmica mundial globalitzacó formen, amb el Japó com a capdavanter, el conjunt asiàtic
gong
Música
Instrument idiòfon de percussió directa consistent en un gran disc de bronze que hom percudeix amb una maça recoberta de feltre o de roba.
Produeix un so d’altura indeterminada, d’una gran potència i de vibracions prolongades És d’origen oriental i té una gran importància en la música del sud-est asiàtic
araucariàcies
Botànica
Família de pinals integrada per una trentena d’espècies d’arbres de fulles aciculars o més o menys lanceolades, amb aparells reproductors masculins i femenins en forma d’estròbil (pinya) que sustenten estams amb 5-19 sacs pol·línics, i carpels amb un sol primordi seminal.
Els dos únics gèneres de què consta són Agathis , els agatis d’Oceania i del sud-est asiàtic, i Araucaria , les araucàries de l’Amèrica del Sud i d’Oceania
tangeriner
Botànica
Agronomia
Arbre més petit que el taronger, de la família de les rutàcies, de branques fines, fulles lanceolades i fruits petits comestibles (les tangerines).
Provinent del sud-est asiàtic, fou portat a través de les rutes comercials de la Mediterrània Actualment, es cultiva en zones subtropicals, en regions del sud d’Europa i dels EUA
elefant

Exemplar d’elefant africà a la República de Sud-àfrica
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, al qual pertanyen els gèneres Loxodonta i Elephas, cadascun amb una sola espècie.
Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de palma buidada,…
Archibald Percival Wavell
Història
Militar
Militar britànic, primer comte de Wavell.
Participà en la guerra dels bòers i en la Primera Guerra Mundial En la Segona lluità contra els italians a l’Àfrica i contra els japonesos al sud-est asiàtic Ascendit a mariscal, fou nomenat virrei de l’Índia 1943- 47
gusla
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares, de forma semblant a un violí, d’una sola corda de crin.
La caixa és de forma ovoide, i per taula harmònica té una membrana de pell que cobreix el fons de la caixa Hom el toca amb un arc encorbat de crin tesat D’origen asiàtic, és emprat a Iugoslàvia i en altres països balcànics
esparreguera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de fins a 150 cm d’alt, de branques amb feixos de 3 a 6 cladodis filiformes, i de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.
És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs