Resultats de la cerca

Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la…

La localitat de Montoliu és al sud de Lleida, al marge dret del riu Segre El poble s’assenta sobre una petita altura que mira envers el Segre i l’horta regada per l’antiga sèquia de Torres La primera menció del lloc data de l’any 1179, en què surt esmentada la torre del cavaller Pere de Montoliu que combaté al costat de Ramon Berenguer IV durant la conquesta de Lleida el 1149 A l’inici del segle XIII, la torre de Montoliu i dues torres més formaven part del terme de la que fou fortalesa sarraïna de Sudanell Potser per aquesta mateixa raó, consta que els anys 1361 i 1388 l’…

És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213 Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus Fou parroquial d’Eus fins que al s XVIII fou construïda la nova església al cim del poble

La vila de la Freixneda s’assenta als vessants de llevant del tossal de Santa Bàrbara, al bell mig del terme El lloc fou conquerit entre el 1157 i el 1160 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i formà part de la Pena d’Asnarlagaia Poc després es degué construir l’església parroquial de Santa Maria, ja que l’any 1210, tant el temple com la vila foren cedits pel bisbe de Saragossa i el capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat a l’orde de Calatrava, amb els delmes i les primícies En substitució del primitiu edifici romànic, s’aixecà al segle XVI un nou temple parroquial, d…

El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i…

El poble de la Torre del Comte s’assenta damunt un tossal de 497 m d’altitud, a la riba dreta del Matarranya, entre les valls d’aquest riu i el barranc del Regali El terme fou conquerit als musulmans cap al 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que Vall-de-roures L’any 1175 el rei Alfons I féu donació de la demarcació de la Pena d’Asnarlagaia al bisbe de Saragossa, reservantse, però, una heretat a la riba del Matarranya, que probablement era ja del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, i que donà origen a la futura població de la Torre del Comte La seva…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que confirmava els béns de Sant Vicenç…

La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià , sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya  El regadiu aprofita les aigües del canal d’Elna…