Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
adopció
Dret civil
Institució jurídica, normalment de base contractual, que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per generació; en deriven relacions semblants, encara que no idèntiques, a les de la paternitat i filiació per naturalesa.
Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…
Pèire de Marca
Historiografia catalana
Polític, eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…
evidència
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell que dóna l’assentiment a un judici de tal manera que, sense necessitat de provar-lo, no en pot posar en dubte la veracitat.
Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó en el seu taller pintant un quadre
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…
autoritat
Filosofia
Prestigi o ascendent d’una persona, escola o obra en tant que determina l’assentiment a una veritat, independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
En lògica, l' argument d’autoritat procedeix del testimoniatge i del prestigi d’altri Bé que considerat l’argument més feble, fou emprat correntment en l’escolàstica
aclamació
Dret
Mètode d’elecció en què, sense votació de cap tipus, és aprovada una cosa o elegida una persona a través de manifestacions sorolloses (veus, rumors, aplaudiments, crits, etc) d’assentiment.
L’aclamació és utilitzada per a suplir la votació, perquè hom considera que no existeix minoria i que l’acord és total És el procediment més directe per a imposar un criteri en una assemblea i eliminar la possible oposició, correcció, crítica o discrepància de matís
plàcet
Política
Dret constitucional
Assentiment del poder civil a una disposició o promulgació de l’autoritat eclesiàstica, en els països en què les relacions entre l’Església i l’Estat es regeixen per normes concordatàries.
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
Castell i vilatge de la Coscollosa (Torrefeta)
Art romànic
Situació Panoràmica del puig dit de Sant Cristòfol, on hi ha les restes d’aquest antic poblat ECSA-J Bolòs Aquest vilatge és situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, al cim d’un turó destacat conegut amb el nom de Sant Cristòfol, per l’existència en aquest indret d’una antiga església dedicada a aquest sant titular, de la qual avui resten escassos vestigis Mapa 34-14 361 Situació 31TCG539273 Per a arribar-hi des de Guissona, cal agafar la carretera L-310 en direcció a Concabella i prendre la desviació a mà dreta que porta a Sant Martí de la Morana Des d’aquest poble s’ha de seguir una…
Sant Salvador (Vilassar de Dalt)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet ECSA - Rambol L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet Mapa 37-15393 Situació 31TDF460975 Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador Aquest…