Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Front d’Alliberament de Bretanya
Història
Moviment d’alliberament nacional bretó.
Sorgit pels volts del 1966 de l’antic moviment nacionalista Emzav, del qual seguia la línia política reivindicació dels drets del tractat del 1532 entre l’Estat francès i la Bretanya, enfront de classes per a l’assoliment de la independència, celtisme i europeisme Les accions del FLB eren determinades per la lluita contra l’ocupació militar francesa de la Bretanya El 1973 s’hi produí una escissió, la qual s’estructurà en forma de fronts de lluita alhora es creà l’exèrcit republicà bretó, del qual poc temps després sorgí l’exèrcit d’alliberament bretó Declarat illegal pel govern…
Amaiur
Política
Coalició electoral de l’esquerra independentista basca.
La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA…
Intersindical-CSC

Agrupament sindical nacionalista fundat el 1990 i constituït el 1993.
Té l’origen en la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya 1980, fruit, al seu torn de la unió de diverses organitzacions aplegava Solidaritat d’Obrers de Catalunya , Collectius de Treballadors, CADCI, Sindicat d’Unitat Sanitària i diversos sindicats locals, especialment de les comarques gironines El seu òrgan de premsa era Solidaritat El 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya i el Sindicat de Treballadors de la Caixa de Pensions sota el nom de Confederació Sindical de Catalunya No depèn de cap organització d’obediència espanyola i el seu àmbit d’actuació són els…
Plan de desarrollo económico y social
Economia
Instrument de planificació, de caràcter indicatiu, vigent a l’Estat espanyol des del 1964 al 1976.
Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera…
equilibri biològic
Ecologia
Estat que assoleix o tendeix a assolir un ecosistema determinat, de forma que les espècies animals i vegetals que l’integren es mantenen constants en el nombre o en llur biomassa.
Aquest equilibri és degut al fet que el creixement demogràfic de cadascuna de les espècies integrants de l’ecosistema es veu limitat per l’existència d’altres espècies en competència amb ella per la conquesta de l’espai utilitzable, per la recerca dels aliments i per relacions de depredació L’assoliment d’aquest estat d’equilibri només és possible quan les condicions fisicoquímiques de l’ecosistema són pràcticament constants, com en els fons marins, o bé quan durant molt de temps l’ecosistema no ha estat gens alterat per l’home o per la introducció de factors biològics nous En…
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘…
FemCAT
Economia
Fundació privada que agrupa empresaris de Catalunya.
Constituïda el 12 de gener de 2005, l’any 2015 superà el centenar de membres adherits En el manifest fundacional exposa com a objectius millorar la capacitat emprenedora i d’innovació de Catalunya, vetllar per la seva competitivitat, assegurar-ne la cohesió social i projectar-la al món El document incideix també en la necessitat de millorar i augmentar l’autogovern per tal de superar deficiències estructurals que dificulten el ple assoliment dels objectius esmentats És governada per un patronat, renovat almenys cada tres anys amb la rotació de prop d’un terç dels membres i…
La République en Marche
Política
Partit polític francès.
D’orientació centrista, per bé que poc definit ideològicament, fou fundat per Emmanuel Macron l’abril del 2016 com el moviment En Marche EM en abandonar la candidatura socialista a les eleccions presidencials Sostingut per sectors molt heterogenis, propugna la renovació de la pràctica política francesa El seu primer èxit fou l’assoliment de la presidència del país el maig del 2017 amb una majoria contundent 66%, després de la qual canvià el nom de la formació i es convertí en partit polític En les legislatives del juny d’aquest mateix any aconseguí 309 dels 577 escons a l’…
Convergència per les Illes
Política
Partit polític fundat al març del 2011.
Té l’origen en la refundació d' Unió Mallorquina , però amb una vocació panbalear més explícita Ideològicament se situa al centre, i posa un fort èmfasi en la problemàtica de les illes sense dependències, i s’inspira en gran part en Convergència Democràtica de Catalunya El seu programa té com a eixos centrals un finançament més just per a les Balears, l’accent en la preservació de la cultura i la llengua, aspecte en el qual reconeix els vincles amb la resta de Països Catalans, la millora i l’assoliment d’un model de turisme sostenible, la gestió de les infraestructures, i la…
Ernesto Teodoro Moneta
Periodisme
Política
Periodista i pacifista italià.
Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…