Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
aigua de calç
Farmàcia
Química
Solució saturada d’hidròxid de calci (1,7 g/l, a 15°C).
Serveix de reactiu per a identificar l’anhídrid carbònic, i és emprada també en farmàcia com a recalcificant antiàcid, astringent i desinfectant suau És un dels constituents del liniment oleocalcari De reacció alcalina, s’enterboleix a l’aire per precipitació de carbonat
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
caparrós
Química
Substància cristal·lina verda de tast astringent.
Hom anomena també caparrós altres sulfats hidratats caparrós blau, el de coure caparrós blanc , el de zinc
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
raïm
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures…
òxid de bismut
Química
Triòxid de bismut que es troba a la natura com a mineral anomenat bismita i que és preparat per descomposició tèrmica del carbonat o del nitrat de bismut.
És un sòlid groc, cristallí, pesant, soluble en àcid diluït És consumit en l’obtenció de derivats medicamentosos, per acolorir esmalts i en substitució de l’òxid de plom en vidres refringents 6 subcarbonat de bismut Carbonat bàsic de bismut La seva composició varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo ordinàriament respon a la fórmula BiO 2 CO 3 + 1 / 2 H 2 0 Pólvores blanques amorfes, insolubles en aigua i en alcohol És usat com a astringent, antiàcid i absorbent, quasi sempre en forma de suspensió aquosa anomenada llet o lletada de bismut, i…
nitrat d’argent
Química
La més important de les sals d’argent, obtinguda per acció de l’àcid nítric sobre el metall pur o sobre aliatges argent-coure (ja que, més estable a la calor que el nitrat de coure [II], és fàcil de separar-lo d’aquest darrer).
Forma cristalls que es fonen a 212°C i s’ennegreixen a la llum en presència de matèria orgànica Lleugerament soluble en alcohol, és molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions neutres És emprat sobretot per a la preparació dels halurs d’argent, utilitzats en la indústria fotogràfica com a reactiu analític, en la fabricació de miralls i per a la tintura dels cabells En medicina és utilitzat, diluït, com a antisèptic i astringent, per exemple en el tractament de cremades i en la profilaxi de l’oftàlmia dels nadons Mesclat amb petites quantitats de clorur d’argent o de nitrat…
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el…
astringència
Tecnologia
Força amb què els adobs, de qualsevol natura, reaccionen amb la pell.
L’astringència determina la velocitat de fixació dels adobs sobre les pells, així com la quantitat d’adob fixat Atès el caràcter iònic dels grups reactants del collagen, és lògic que un dels factors que més influeixen en la reactivitat del collagen amb els adobs sigui el pH L’astringència dels adobs aniònics, tals com els tanins vegetals, és més elevada a valors baixos de pH La major part dels adobs minerals, de natura catiònica, són més astringents a valors alts de pH La temperatura determina en tots els casos un augment d’astringència La influència de la concentració depèn de cada cas…
trinitroresorcinol , 2,4,6-
Militar
Química
Sòlid cristal·lí groc de gust astringent que explota per escalfament ràpid.
Soluble en èter i alcohol i poc soluble en aigua, es fon a 180°C Hom l’obté per nitració del resorcinol i és emprat en la indústria d’explosius És conegut amb el nom d' àcid estífnic i, anàlogament a l’àcid pícric picrat, forma compost d’addició amb nombrosos hidrocarburs