Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Isidoro de Antillón y Marzo
Geografia
Història
Geògraf i polític aragonès.
Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge pels pobles…
Marc Manili
Literatura
Poeta llatí.
Hom ignora totes les dades referents a la seva vida, bé que probablement visqué durant els regnats d’August i de Tiberi És autor d’un poema didàctic, Astronomica , interromput al cinquè llibre, que tracta de temes de cosmologia, de cosmogonia i, sobretot, d’astronomia
Antoni Paluzie i Borrell
Astronomia
Astrònom.
Fou secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i director de l’Agrupació Aeronàutica Espanyola Publicà Formación de los cráteres lunares 1953, Cómo se realizarán los viajes interplanetarios 1958, The Names of the Minor Planets and their Meanings, Kessello 1963, Las maravillas del cielo i L’Univers 1966
Artemidor d’Efes
Geografia
Geògraf.
Fou ambaixador d’Efes a Roma Viatjà extensament i escriví un llibre de geografia on intentà de descriure tot el món conegut En contrast amb els seus predecessors donà molta més importància a la geografia física i a les indicacions de les distàncies, potser com a reacció contra la geografia astronòmica
planeta nan
Astronomia
Cos de forma més o menys esfèrica que orbita al voltant del Sol i que no és l’objecte gravitatòriament dominant en la seva òrbita per tal com objectes de dimensions similars es troben en òrbites properes.
Aquesta categoria d’objectes correspon a la nova classificació aprovada el 2006 per la Unió Astronòmica Internacional arran del creixent nombre de cossos del sistema solar descoberts, especialment al cinturó de Kuiper Hi inclou cossos anteriorment classificats com a asteroides Ceres , Eris descobert el 2003, el fins el 2006 planeta Plutó , Makemake i Haumea
Ceres
Astronomia
Planeta nan, el més petit del sistema solar.
Té un diàmetre de 1 003 km, el semieix major de la seva òrbita té 2,77 UA i el període de revolució és de 1 680 dies Fou descobert per Piazzi el 1801, i aleshores se'l considerà el primer asteroide descobert des de la classificació del 2006 de la Unió Astronòmica Internacional és considerat un planeta nan
Salvador Millet i Pagès
Marí.
Germà de Lluís Millet i Pagès Estudià a l’Escola de Nàutica de Barcelona Com a primer pilot, viatjà sovint a Amèrica, i més tard, al servei de la Companyia Transatlàntica, féu durant set anys la ruta de les Filipines Publicà Problemas sobre la nueva navegación astronómica 1883 i Manual práctico del desvío de la aguja magnética 1892
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
Ambròs Teodosi Macrobi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i gramàtic llatí.
És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana
Ernest Guille i Moliné
Astronomia
Meteorologia
Divulgador científic, meteoròleg i astrònom.
Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster , de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima En 1956-78 installà un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi…