Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
acrilonitril/estirè/acrilat
Química
Plàstic de poliestirè format de dues fases, una de cohesionada i dura d’un copolímer d’estirè/acrilonitril, i una altra de partícules d’elastòmer acrilat (cautxú acrílic) saturat, en dispersió dins la primera.
No contenint enllaços dobles de carboni C-C, aquests plàstics són molt resistents a la intempèrie i a la llum Poden ésser usats en un interval de temperatures comprès entre -30ºC i 85ºC, amb puntes de poca durada que atenyen els 100ºC Són translúcids o fins i tot opacs en algun cas Serveixen per a fabricar perfils, tubs, planxes, làmines, mobles, etc
noia
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels ànguids, que es caracteritza per la manca absoluta de potes; les escates són petites, uniformes i llises, i les dents són còniques i punxegudes.
Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs
Spitzbergen
Illa
Illa de l’arxipèlag de Svalbard la més gran de les Spitzbergen.
És la més occidental, i fins el 1969 fou coneguda amb el nom de Westspitzbergen Coberta gairebé tota de glaç, els seus cims atenyen 1 700 m Newtontoppen, 1 712 és solcada per profunds fiords Els rics jaciments d’hulla a l’Isfjorden han donat origen als centres de Longyearbyen, capital de l’arxipèlag, de Grumantbyen i de Barentsburg els dos jaciments darrers són explotats per Rússia
escòlia

Scolia flavifrons
Simon J. Tonge CalPhotos (cc-by-3.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids.
Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa
rabdiasoïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cos llis i sense bulb esofàgic.
Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc
protectorat
Dret internacional
Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors.
Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat especial —no existeix un dret comú— que determina les diverses competències La forma normal de l' estat protegit suposa només la intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els protectorats colonials , on les ingerències atenyen la mateixa política interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica internacional Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat, pràcticament ha desaparegut amb la descolonització
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans
maltatge
Alimentació
Operació de convertir l’ordi en malt.
Els grans d’ordi, un cop nets, són deixats en remull durant tres o quatre dies i després són estesos en locals condicionats perquè hi germinin Quan els gèrmens atenyen la llargada dels grans, hom els sotmet a un corrent d’aire calent que fa que els uns se separin dels altres Els grans són torrats a 80 o 90°C i mòlts De la farina poc torrada surt cervesa del tipus daurat , i de la farina molt torrada, del tipus negre
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial