Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
vent tèrmic
Meteorologia
Diferència entre el vent geostròfic al cim i a la base d’un estrat.
Quan el vent geostròfic varia entre la base i el cim d’un estrat atmosfèric, la distribució de temperatura de l’aire és diferent a cada nivell Per això es dona el nom de vent tèrmic a la diferència de vents geostròfics El vent tèrmic és parallel a les isotermes mitjanes de l’estrat, i deixa, a l’hemisferi nord, l’aire més fred a l’esquerra
diafanòmetre
Química
Instrument emprat per a mesurar la diafanitat dels fluids.
És aplicat especialment per a mesurar la transparència de l’aire atmosfèric El de Wild mesurava la transparència de l’aire dins un llarg tub, comparant-la amb la d’un altre aire lliure de pols i vapors Actualment hom aplica tècniques nefelomètriques amb cèllules fotoelèctriques que mesuren la llum reflectida per les partícules flotants Els comptadors de partícules emprats en la indústria electrònica d’alta precisió són diafanòmetres ultrasensibles
llançament
Astronàutica
Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.
Hom efectua el llançament de coets de petites dimensions, com és ara els de sondeig atmosfèric, amb l’ajut d’una rampa o d’un tub que controla llur moviment fins a assolir la velocitat mínima de vol Els coets de grans dimensions, com és ara els coets espacials, s’enlairen des d’una plataforma proveïda d’un sistema d’ancoratge torre umbilical que allibera el coet quan els motors assoleixen l’impuls de règim
Carbonífer
Individu sencer de Drevermannia pruvosti procedent del Carbonífer inferior de Cànoves
© Fototeca.cat
Geologia
Cinquè període geològic del Paleozoic (o Era Primària), comprès entre el Devonià i el Permià, d’edat compresa entre els -360 i els -286 milions d’anys.
És un dels períodes decisius de la història de la Terra Es caracteritza pel desenvolupament de l’orogènia herciniana i pel gran increment de la flora terrestre, que tingué com a conseqüència la formació de grans dipòsits de carbó La fauna es caracteritza per l’aparició dels primers éssers de respiració pulmonar, representats per amfibis estegocèfals Hi abunden els cefalòpodes Goniatites, Nautilus i els braquiòpodes Spicifer els artròpodes escorpins, aràcnids, miriàpodes, insectes es desenvoluparen en terra ferma afavorits pel clima càlid i l’exuberant vegetació Els vegetals prengueren…
Edme Mariotte
Física
Físic francès.
Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686
unitat Dobson
Meteorologia
Unitat per a expressar la quantitat d’ozó existent en una columna vertical de l’atmosfera.
El seu nom prové de GMB Dobson 1889-1976, físic anglès i un dels pioners en l’estudi de l’ozó atmosfèric Equival a la millèsima part d’1 cm del gruix que tindria la capa d’ozó si aquesta fos homogènia i constituïda per tot l’ozó de la columna vertical reduït a condicions estàndard de pressió i temperatura 1 013,2 millibars i 15ºC A Catalunya la quantitat d’ozó en una columna vertical se situa entre les 300 i les 400 unitats Dobson
Paul Crutzen
Meteorologia
Científic holandès.
El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993
Anatomia de l’aparell respiratori
Anatomia humana
L’aparell respiratori és format per una sèrie d’estructures que s’adapten a la realització d’una funció vital l’intercanvi de gasos entre l’aire atmosfèric i l’interior de l’organisme, indispensable per al manteniment, en la sang, dels nivells d’oxigen i diòxid de carboni adequats per al metabolisme de les cèllules Algunes d’aquestes estructures, les vies respiratòries, permeten l’entrada de l’aire en l’organisme en condicions adients altres estructures especialitzades, els pulmons, permeten l’intercanvi de gasos amb la sang
ferroproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes conjugades que contenen ferro en llur grup prostètic.
Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per…
Buran
Astronàutica
Nom que rep la llançadora russa.
Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de problemes…