Resultats de la cerca

Fou un dels pitagòrics més importants de la segona generació Se li atribueix tradicionalment la primera sistematització escrita del pitagorisme

Hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants, com Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua i Felip Neri

Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París

Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…

Hom li atribueix la invenció d’un cert nombre de paradoxes lògiques, la més coneguda de les quals és la del mentider paradoxa

Se n'atribueix la causa a una sensibilitat dolorosa augmentada conjuntament amb un trastorn dels mecanismes de percepció dels estímuls mecànics, que esdevenen dolorosos

Hom li atribueix 13 comèdies, descobertes el 1910, de tècnica rudimentària i basades sovint en la tradició èpica Destaquen Svapnavāsavadattā, Davidrachārudatta i, sobretot, Bāla-charita