Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Antic monestir de monges canongesses augustinianes (dit també Sant Joan Salerm) del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al sector muntanyós del N del terme, prop de can Cuiàs.
La comunitat s’hi establí al s XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al s XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes
Sant Cristòfol de València
Convent
Antic convent de monges augustinianes fundat a la ciutat de València (Horta), sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians
Bell-lloc
Monestir
Monestir de canongesses augustinianes ( Sant Bartomeu de Bell-lloc
), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall i dins el terme de Cantallops (Alt Empordà), conegut des del 1207.
El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391
priorat de Montalegre
Priorat
Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes situat al municipi de Tiana (Maresme), al límit N del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual la Conreria
.
Les monges s’hi establiren al començament del s XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona
Sant Jaume de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…
canònica

Antigues canòniques i col·legiates canonicals catalanes
© fototeca.cat
Cristianisme
Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges o clergues regulars.
L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…
Xàbia
Panoràmica de Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
monestir de Montalegre
Convent
Antic convent de monges augustinianes (Santa Maria de Montalegre) de la ciutat de Barcelona, situat a l’angle N de la posterior Casa de Caritat (al carrer que hom anomenà de la Mare de Déu de Montalegre).
Les monges s’hi installaren el 1362, provinents del convent de Tiana que ocupà després la Conreria i perdurà fins el 1593, que fou extingit pel papa Climent VIII, el qual donà les cases i rendes del convent al bisbe Joan Dimas de Loris per establir-hi el seminari tridentí de Barcelona, que fou conegut pel seminari de Montalegre El seminari perdurà fins a mitjan s XVIII, que es traslladà al collegi de Betlem dels jesuïtes Al seu lloc es traslladà el 1802 la Casa de Caritat de Barcelona, que l’ocupà fins el 1957 Modernament la seva església ha estat confiada a l’Opus Dei
Santa Maria de Tuladells (Torrefeta)
Art romànic
Situació Absis de l’església, espoliat en bona part dels grans carreus ben escairats que el revestien ECSA-X Solé Les ruïnes de l’antiga església del priorat augustinià de Santa Maria de Tauladells o Tauladella es troben en un lloc isolat, vers ponent del poble de Gra, enmig d’uns camps Mapa 34-14 361 Situació 31TCG543254 Per a arribar-hi des de Concabella, s’ha de seguir la carretera L-310 que mena a Guissona, i 1 km abans d’arribar a Gra, cal agafar un trencall a mà esquerra que ens duu al cap d’uns 2 km a l’església de Tauladells, situada a mà esquerra de la pista XSB Història El lloc de…
les Masies de Roda
El monestir de Sant Pere de Casserres
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de Casserres i Salou El terme, solcat per les aigües del Ter, que va…