Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
amfibis
Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
Arrítmia
Patologia humana
Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…
lletsó
lletsó oleraci
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles simples més o menys pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors.
El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus
fascicle de His
Anatomia animal
Banda muscular del cor que conté fibres nervioses que posen en connexió les aurícules amb els ventricles i serveixen per a transportar els estímuls d’aquelles a aquests.
És format per quatre porcions nòduls auriculoventriculars, fascicle principal, divisions septals dreta i esquerra i divisió terminal
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
urodels
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…
Miocardiopatia restrictiva
Patologia humana
Definició L’anomenada miocardiopatia restrictiva és una afecció poc freqüent que es caracteritza per la proliferació de fibres de collagen —és a dir, fibrosi del miocardi ventricular— o bé pel dipòsit de diverses substàncies, com és l’amiloide o l’hemosiderina, que provoquen rigidesa muscular i dificultat de distensió a l’hora de rebre la sang procedent de les aurícules Causes i tipus En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a d’altres malalties i s’anomena miocardiopatia restrictiva secundària Quan no es detecten altres malalties causals, aquesta afecció rep el nom de…
fibril·lació auricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció contínua i caòtica d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets de les aurícules, les quals es veuen incapaces de contraure’s adequadament.
Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme
herba del pastell
Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada per tal d’obtenir una matèria colorant blava