Resultats de la cerca

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París

Exercí com a professor i periodista La seva poesia, d’un profund lirisme, segueix l’estil de MEminescu És autor, també, de narracions breus i de novelles De la seva producció cal destacar Din durerile lumii ‘Dolors del món’, 1886, Din trecutul nostru ‘El nostre passat’, 1908, Dan 1894, novella autobiogràfica, i una guia descriptiva de les regions del seu país Romînia pitorească 1901

La seva obra és una exploració dels sentiments d’angoixa i d’estranyesa de personatges marginats a causa de trastorns psicològics En destaca el volum de narracions The Lagoon 1951, les novelles Scented Gardens for the Blind 1964, Intensive Care 1970 i The Carpatians 1988, i la trilogia autobiogràfica formada per To The Island 1982, An Angel at my Table 1984 i The Envoy from Mirror City 1985

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals ‘Mirador’, ‘El Be Negre’, ‘La Publicitat’, ‘Serra d’Or’, ‘Avui’ Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Representà i readaptà Shakespeare al famós Drury Lane de Londres i escriví diverses comèdies Love's Last Shift ‘El darrer truc de l’amor’, 1696, The Careless Husband ‘El marit descurós’, 1705, etc Poeta mediocre, bé que rebé grans honors, fou satiritzat per Pope en la Dunciad És autor de la notable obra autobiogràfica The Apology for the Life of Colley Cibber , Comedian ‘Apologia de la vida de Colley Cibber, comediant’, 1740

D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès

A causa de la seva precària salut abandonà els estudis a Oxford i s’establí a Londres, on menà una vida bohèmia alhora que començà d’escriure poemes, com Non sum qualis eram , amb el qual es féu conèixer com a escriptor La seva vida decadent és palesa en les seves poesies Verses 1896 i en la novella autobiogràfica A Comedy of Masks 1893 És també autor de la comèdia en vers The Pierrot of the Minute 1897

Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

El seu llibre Digte ‘Poemes’, 1872 representà una renovació revolucionària dins la literatura danesa A Londres assimilà la literatura naturalista, i posteriorment s’arrelà en temàtiques populars i tradicionalistes, que alternà amb l’individualisme romàntic Algunes de les seves novelles tracten temes de la mar, com Lars Kruse 1879 Altres obres seves són Doempede melodier ‘Melodies mudes’, 1875, Sange ved Havet ‘Cants de la mar’, 1877 i Venezia 1877 Escriví contes realistes, obres teatrals, llibres de viatges i una novella autobiogràfica