Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Georges Duhamel
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Biòleg, aviat es dedicà plenament a la literatura La seva obra reflecteix una profunda compassió per la humanitat i una gran severitat contra tot allò que pugui alterar l’essència de la creació En les seves sèries de novelles Salavin , 1920-32, i Les Pasquier , 1933-41 la composició rigorosa és al servei de les tesis que desenvolupa Des de les primeres obres, condicionades pels records de la guerra del 1914, la seva visió del món se centra en un modern humanisme espiritual El segon cicle novellístic, més autobiogràfic, presenta l’evocació viva i precisa d’una societat en estat de crisi
Enric Pérez i Escrich

Enric Pérez i Escrich
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Autor teatral, escriví drames, com Sueños de amor y ambición 1853, Juan Diente 1857, El Ángel Malo o las Germanías de Valencia 1856 i El cura de la aldea 1858, que assolí gran èxit però destacà sobretot com a escriptor de novelles de fulletó —més de 50—, reeditades fins ben entrat el s XX, que foren traduïdes sempre al portuguès i sovint al francès El cura de aldea 1863, El mártir de Gólgota 1863, La mujer adúltera 1864, La esposa mártir 1865, Los ángeles de la tierra 1867, El ángel de la guarda 1874 i La hermosura del alma 1883 Més interessant és el relat autobiogràfic El frac azul 1864
Emmanuel Berl
Literatura francesa
Escriptor francès.
De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor, pòstuma, és el…
Rafael Moix
Filosofia
Medicina
Metge i humanista.
Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica
,
Bernhard Berenson
Art
Museologia
Historiador i col·leccionista nord-americà de l’art.
El 1900 s’installà a Itàlia Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” illusió de l’espai tridimensional, la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance 1932, recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art 1910-15, Three Essays on Method 1927, Essays in Appreciation 1958 i el llibre autobiogràfic Sketch for…
Gwendolyn Brooks
Literatura
Poetessa nord-americana.
Passà tota l’adolescència a Chicago i es donà a conèixer amb A Street in Bronzeville 1945, de caire autobiogràfic Amb Annie Allen 1949, recull de poemes que reflecteixen la creixença d’un infant en un barri negre de Chicago, fou la primera dona negra que guanyà el premi Pulitzer 1959 Altres reculls són The Bean Eaters 1960, In the Mecca 1968, To Disembark 1981 i Children Coming Home 1991 També és autora de la novella Maud Martha 1953, on combina poesia i humor, les autobiografies Report on Part One 1972 i Report on Part Two 1995, i llibres per a infants Bronzeville Boys and Girls , 1956
Prudenci Bertrana
Historiografia catalana
Escriptor.
Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’impenitent 1948
Samuel Butler
Samuel Butler Retrat per C. Gogin (1896)
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
De família d’eclesiàstics anglicans, s’educà a Cambridge, destinat a l’església però, a causa d’una crisi personal religiosa, emigrà a Nova Zelanda El 1864 tornà a Londres i es dedicà a la pintura, a la música i a la biologia El 1872 publicà, anònima, la seva sàtira Erewhon , nom que dóna a un país fabulós concebut com a antítesi de la societat victoriana el 1901 publicà Erewhon Revisited una altra novella, The Way of All Flesh 1903, abunda en material autobiogràfic i té la mateixa intenció satírica Entre nombrosos assaigs, cal destacar The Authoress of the Odyssey 1897, on…
Charles Bukowski
Literatura alemanya
Escriptor nord-americà d’origen alemany.
De vida molt difícil, alcohòlic, conegué bé el món dels marginats, al qual pertanyia, i els hospitals i presons pels quals passà La seva obra, en part, recollí aquestes experiències Cal destacar, en poesia, At Terror Street and Agony Way 1968, The Days Run Away Like Wild Horses over the Hills 1969, War all the Time 1984, Flinke Killer 1987, The Last Night on Earth Poems 1992 en prosa, Factotum 1976, There is no Bussiness 1984 o Pulp 1994, i les novelles Women 1979 i Tales of Ordinary Madness 1967, aquesta darrera portada al cinema per Marco Ferreri el 1981 Escriví també relats de caire…
Michael Franck
Música
Poeta i compositor alemany.
D’origen molt humil, tingué una joventut plena de dificultats a causa de la prematura mort del seu pare i, posteriorment, de la guerra dels Trenta Anys Aquests fets, juntament amb un marcat sentiment religiós, determinaren el component autobiogràfic de la seva producció Mestre en una escola de Coburg 1644, escriví un gran nombre de cants religiosos lletra i música incloses aplegats en cinc reculls Tot i ser apreciat pels seus contemporanis, només una de les seves composicions, Ach, wie flüchtig, wie nichtig 'Ah, com en soc de fugaç, com d’insignificant' és encara interpretada en el repertori…