Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
reposacaps
Seients d’automòbil amb reposacaps
Transports
Peça encoixinada situada a la part superior del respatller dels seients d’automòbil per a evitar sacsejades en cas de topar.
automobilisme
Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’…
carburador
Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en…
Porsche
Porsche 911 Carrera, automòbil fabricat per l’empresa alemanya Porsche
© X. Pintanel
Economia
Empresa automobilística alemanya, amb seu a Stuttgart.
Fou fundada el 1931 per l’enginyer Ferdinand Porsche Dedicada al disseny i la fabricació d’automòbils esportius, es troba estretament vinculada a l’empresa Volkswagen AG des dels inicis, quan el 1934 Adolf Hitler encarregà a Porsche la fabricació d’un 'cotxe del poble' Volkswagen Porsche en construí un primer prototip el 1938, el popular escarabat , que tanmateix no fou comercialitzat per Volkswagen fins després de la Segona Guerra Mundial Durant aquest conflicte, Porsche construí a la fàbrica Volkswagen vehicles militars per a l’exèrcit alemany Després de la guerra, l'empresa continuà…
lubrificació
Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de fregament és…
taxi
Transports
Automòbil de servei públic proveït de taxímetre.
A les grans ciutats, els taxis solen ésser pintats tots amb els mateixos colors distribuïts de la mateixa manera i llampants, per tal de facilitar-ne la localització a més, quan és fosc, els taxis lliures solen portar encès un llum petit a la part superior de la carrosseria La introducció dels taxis als Països Catalans seguí de prop la de l’automòbil Els taxistes s’han organitzat en cooperatives, com la Cooperativa de la Indústria del Taxi Barcelona, la Cooperativa Valenciana de Taxistes València, la Cooperativa de Taxis la Ciutat de Mallorca, la Cooperativa d’Autotaxis Alacant i…
vehicle elèctric
Transports
Vehicle automòbil que és impulsat per un motor elèctric.
Obté l’electricitat de la xarxa elèctrica general i l’emmagatzema en una o en diferents bateries El motor elèctric és un propulsor relativament simple, amb un baix cost de manteniment, que fa servir electricitat, que és sis vegades més barata que la gasolina un vehicle elèctric té un consum energètic de 0,12 kWh/km, mentre que en un automòbil de motor convencional, que consumeixi 6 l cada 100 km, és de 0,7 kWh/km Tot i això, el punt feble d’aquests vehicles són les bateries, encara massa grans i pesants, amb relativament poca autonomia entre 60 i 180 km, segons el model i la…
pneumàtic
Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
cinturó de seguretat
Conductor d’un automòbil col·locant-se el cinturó de seguretat
Transports
Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients.
automobilisme
Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…