Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Enric Martí i Muntaner
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…
,
Autun
Localitat
Localitat de del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França, vora l’Arroux.
Centre industrial tèxtil, mobles, metallúrgia Sembla que reemplaçà Bibracte com a capital dels edus L’any 58 aC fou destruïda per Juli Cèsar reconstruïda, rebé el nom d' Augustodunum i esdevingué lloc de residència del prefecte de les Gàllies Bisbat des del s III A la caiguda de la Gàllia en poder dels bàrbars, formà part del regne burgundi el 527 fou presa pels francs Sota Ricard el Justicier , comte d’Autun, que fundà el ducat de Borgonya s X, la ciutat experimentà un renaixement Conserva importants monuments galloromans les portes Saint-André i d’Arroux, a les antigues muralles les ruïnes…
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions contra els…
Josep Martí
Historiografia
Historiador.
Ingressà al monestir de Santa Maria de Bellpuig el 1755 i hi professà l’any següent En fou dues vegades abat, el 1795 i el 1801, i morí essent-ne prior Deixeble de Jaume Caresmar, juntament amb aquest i amb Jaume Pasqual constituí l’anomenada escola històrica de Bellpuig de les Avellanes , que pretenia d’aplegar el major nombre de documentació possible per a la redacció d’una història eclesiàstica de Catalunya Ordenà l’arxiu de la collegiata de Santa Anna de Barcelona, gràcies al qual redactà unes Memorias 1788 i, paborde de Mur, redactà un Extracto de l’arxiu del monestir, en set volums Féu…
Tit Flavi Domicià
Història
Emperador romà (81-96).
Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…
Josep Vilella i Masana

Josep Vilella i Masana
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat.
Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a…
Metz
Capital del departament del Mosel·la, a la Lorena, França.
Important nucli industrial i port fluvial situat a l’aiguabarreig dels rius Mosella i Seille Indústria metallúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària Conserva diverses restes arqueològiques de l’època romana Entre els monuments antics hi ha l’aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle segle IV Entre les esglésies es destaquen la catedral, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin segles XII-XV, la de Saint-Vincent segles XIII-XIV i la de Saint-Martin segles XIII-XVI D’època…
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu exèrcit El…