Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
aiguardent de vi
Enologia
Begudes destil·lades
Aiguardent (60°-70°) obtingut per destil·lació del vi, sobretot dels vins blancs i lleugers.
La fabricació, amb alambins senzills, és feta a través d’una fase de destillació del vi i d’una segona fase de rectificació del líquid que en resulta, tot separant-ne caps i cues Per tal que envelleixi calen cinc o sis mesos, envasat en botes de roure L’aiguardent de vi és anomenat, en general, simplement aiguardent
skeleton

Skeleton
Esport
Esport de gel, creat el 1901, en el qual els corredors baixen una pista peraltada de menys d’una milla de longitud, ajaguts, de bocaterrosa, sobre un giny monoplaça d’uns 50 cm de llargada i uns 40 cm d’amplada (skeleton) que descansa sobre dos patins d’acer que llisquen sobre el gel.
Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz
José Sastre Sanz
Futbol
Futbolista.
Mig, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-62 Jugà 153 partits de Lliga i marcà 24 gols El 1962 l’equip espanyolista descendí a segona divisió per primer cop a la seva història, i fou traspassat al València Després jugà al Club Esportiu Europa 1965-66, on penjà les botes Fou tres vegades internacional B i tres més sub-21 Formà part de la selecció catalana 1960
adflex
Química
Nom comercial registrat del polipropilè tou, produït per la firma Montell, dels EUA.
Presenta com a característiques principals un mòdul elàstic particularment baix 80 Mpa i una duresa de 90 Shore A, cosa que en fa un material no excessivament tou És usat en tota mena d’objectes antilliscants que hagin d’ésser tous al tacte, com ara mànecs de ganivet, caixes d’eines, fundes d’ulleres, etc Mesclat sobretot amb altres resines de polipropilè, esdevé més dur i serveix aleshores per a fabricar carpetes, teles protectores, botes d’esquí, etc
Nelson Algren
Literatura
Novel·lista nord-americà que ha descrit de manera directa la vida dels barris populars de Chicago, ciutat on residí.
Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963
Matthias Claudius
Literatura alemanya
Poeta i prosista alemany.
Amic de Klopstock i de Herder, el qual l’influí En les seves poesies exaltà la natura i cercà un llenguatge simple i popular Der Mond ist aufgegangen ‘Ha sortit la lluna’, Wiegenlied ‘Cançó de bressol’, etc Dirigí la revista “Wandsbecker Bote” 1771-75, títol que utilitzà com a pseudònim i que respon al nom del barri d’Hamburg, Wandsbeck, on habità Les seves obres foren publicades amb el títol Sämmtliche Werke des Wandsbecker Botes ‘Obres completes del missatger de Wandsbeck’, 1775-1812
tramostar
Trafegar (el most) del cup a les botes.
cercolar
Posar cèrcols (a les botes, els bocois, etc.).
Emil Berkessy
Futbol
Futbolista i entrenador.
Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958
vi de Banyuls
Enologia
Vi dolç natural, amb denominació d’origen, produït al terme de Banyuls de la Marenda.
És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis