Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant…
Jaap Kunst
Música
Etnomusicòleg holandès.
Nascut en el si d’una família de músics, començà a estudiar violí essent encara infant, i de molt jove s’interessà per la música tradicional del seu país El 1917 es doctorà en dret i començà a treballar en aquesta especialitat, però dos anys després formà un trio de cordes i decidí anar a les aleshores Índies Orientals holandeses per oferir concerts i impartir conferències Durant aquesta gira per Java i Sumatra descobrí la música de gamelan i n’emprengué l’estudi des de la perspectiva etnomusicològica Del 1930 al 1934, per encàrrec del govern i mitjançant diversos treballs de camp per l’…
Java

El volcà Bromo, a l’E de Java
Axel Drainville (CC BY-NC 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a la República d’Indonèsia.
Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement…
Jakarta
Ciutat
Capital d’Indonèsia, forma un districte urbà propi.
És situada a l’oest de l’illa de Java, prop de l’embocadura del riu Tjiliwung Fundada el 1619 pels holandesos amb el nom de Batàvia , prengué el nom actual el 1945, i és capital des del 1950 S’estén uns 15 km al sud del vell port i barri comercial de Jakarta Raya, construït el 1808 en ésser destruïda la ciutat vella i on actualment hi ha el centre de negocis per l’est arriba fins al vell suburbi de Jatinegara, i pel sud, fins al nou de Kebajoran Baru Els barris residencials, d’uns 10 km d’extensió, presenten encara una considerable mescla d’establiment de caràcter rural i de…
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
joc de madràs
Indústria tèxtil
Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els lliços en la fabricació de madràs o sarja batàvia.
És format per quatre excèntriques, amb les corresponents calques, que governen els lliços des de baix En el pont del teler hi ha un arbre de politges, del qual pengen dos arbrets portalliços de contraefecte que, a més de girar, poden pujar i baixar
madràs

El madràs és un teixit amb lligat de sarja, que es fabrica amb ordit prim de cotó i una trama més gruixuda
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit prim o cotó i trama més gruixuda, també de cotó, amb lligat de sarja batàvia o madràs.
És emprat per a roba interior o roba de casa
burat
Indústria tèxtil
Drap amb lligat de sarja de tres o batàvia de quatre, generalment amb ordit de seda i trama de llana o amb ordit i trama de seda.
fineta
Indústria tèxtil
Tela de cotó amb lligament de sarja, de batàvia, teixida en cru i blanquejada en peça, a vegades perxada pel revés, emprada en la confecció de roba blanca.