Resultats de la cerca

Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières

El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74 Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana Finalment, fou lerrouxista

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841

Fill de Josep Cotoner i Despuig , del 1833 al 1840 lluità contra els carlins el 1836 comandà el batalló de voluntaris guipuscoans dels txapel gorriak Secundà el general Serrano en el seu aixecament contra Espartero 1843 Fou capità general de Burgos 1847, de Balears 1847-54, de Puerto Rico 1856-60, d’Aragó 1862-63 i de Catalunya 1863-64 1865-66, on reprimí els intents de revolta del 1866, i ministre interí de guerra 1874

Membre de la milícia urbana 1832, participà en la primera guerra Carlina Membre de l’ajuntament esparterista de València 1840, fou desterrat a Maó 1843 Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la junta revolucionària de València, i des d’aleshores fou un dels caps destacats del republicanisme valencià El 1868 fou governador provincial, i passà al federalisme Fou diputat a les corts del 1869 i el 1870, alcalde el 1870 i cap d’un batalló de milícies

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal

Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall

Pioner de l’handbol a onze a Catalunya, el 1942 fou el primer tècnic que organitzà cursets per a entrenadors a la Federació Catalana d’Handbol Gràcies a la seva feina sorgiren els primers equips federats el Futbol Club Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el Sindicato Español Universitario de Barcelona, el Policía Armada y Tráfico PAYT, el Batalló de Transmissions, el Club Deportivo Ibérico, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el Club Deportivo Hispano Francés, i les Joventuts Hitlerianes, posteriorment Joventuts Alemanyes Dirigí múltiples equips masculins i…

Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona

Ambon, la capital de les Moluques, viu l’esclat d’un nou episodi de violència entre les comunitats musulmana i cristiana Només a la capital moren una cinquantena de persones, xifra que arriba a 250 si es comptabilitzen els morts a l’arxipèlag la darrera setmana L’exèrcit indonesi hi desplaça un batalló de més de 400 soldats, que assumeix el control d’Ambon mentre la comunitat cristiana demana la presència d’una força internacional Al llarg de l’any, més de 900 persones han mort a les Moluques com a conseqüència dels enfrontaments interreligiosos