Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Julien Gracq
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Louis Poirier.
Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la novella Au…
Papers d’Àvila
Història
Nom que reben els arxius de la Generalitat de Catalunya requisats per la Gestapo el 1940 i que foren dipositats a l’arxiu militar d’Àvila.
Davant de l’avanç de les tropes franquistes, el govern de la Generalitat republicana s’emportà a l’exili la documentació del govern català Una part l’amagà el president Josep Tarradellas a la seva residència de Saint-Martin-le Beau dipositada el 1980 a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i l’altra fou traslladada a París Amb l’entrada de l’exèrcit nazi a la capital de França, aquests documents entre els quals hi ha un esborrany de constitució catalana redactada pel president Tarradellas l’any 1936 foren requisats el juny del 1940 per la Gestapo i lliurades a les…
Irina Baronova

Irina Baronova
©
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen rus.
Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors El 1933…
Arxiu Tarradellas
Historiografia catalana
Arxiu personal del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, que donà per voluntat pròpia al monestir de Santa Maria de Poblet al desembre del 1981.
En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del…
Amiens
Ciutat
Ciutat de la Picardia, França, capital del departament de la Somme.
Situada a la vall de la Somme, la ciutat conserva encara el nucli antic, que es veié desbordat en acabar la Segona Guerra Mundial per una nova àrea urbana que creixia d’acord amb l’impuls industrial que experimentà la ciutat Amiens és el centre comercial i agrícola de les poblacions suburbanes assentades a les terres pantanoses de la vall de la Somme, els habitants de les quals conreen el sòl alluvial i han canalitzat les aigües que serveixen de vies de transport per al comerç dels productes hortícoles Nucli industrial desenvolupat entre les àrees industrials de París i de Lilla teixits,…
Claude Chabrol
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge, Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films, Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959, Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962, Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963,…
Juliette Binoche

Juliette Binoche
© Berlinale
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…
Jeff Bridges
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Jeffrey Leon Bridges.
Fill dels actors televisius Lloyd i Dorothy Dean Bridges, actuà esporàdicament d’infant amb els seus pares i el seu germà Beau S’inicià professionalment a la televisió amb el drama protagonitzat pel seu pare Silent Night, Lonely Night 1969 L’any següent debutà al cinema en The Yin and the Yang of Mr Go 1970, de B Meredith, i Halls of Anger , de P Bogart Aconseguí una gran projecció en The Last Picture Show 1971, de P Bogdanovich, a la qual seguiren Fat City 1972, de J Huston, The Iceman Cometh 1973, de J Frankenheimer —versió de l’obra teatral d’E O’Neill—, Thunderbolt and…
Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…
Dalmau Costa i Vilanova
Restaurador, mecenes, cap de protocol i activista polític.
Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui l’uní durant molt de…