Resultats de la cerca

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…

Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de…

La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que les pells d’…

El cobrava també el rei en els territoris de domini propi, no pertanyents a baró, en proporció als caps de bestiar

En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos…

Aquest bestiar és constituït per variants o subraces de la raça ovina catalana i forma ramats mitjans, alguns dels quals practiquen la transhumància És bestiar de carn d’excellent qualitat, i les ovelles són molt lleteres, la qual cosa dóna origen a una indústria domèstica d’elaboració de formatges i matons

En el bestiar boví és subjectada amb un collar de cuir i la pot dur un cap o diversos, segons el nombre de caps del ramat en el bestiar oví i en el cabrú és subjectada amb un collar de fusta i sempre la duu només el mascle del ramat