Resultats de la cerca

Nasqué al 1977 com a espai de confluència d’organitzacions ecologistes locals sorgides arran de la construcció de la central nuclear d’Ascó 1974, amb la formació de la Coordinadora Antinuclear Estatal com a element catalitzador Entre els seus impulsors hi hagué els filòsofs Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey i el científic Eduard Rodríguez Farré Tingué la seva màxima activitat en el bienni 1979-1980, en què assolí fites com les dues multitudinàries manifestacions a Barcelona març i maig del 1979 i la marxa contra la nuclearització de Catalunya estiu del 1980 Es dissolgué…

Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins el 1855, i, després, des del 1851 En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia continuació de la de Benet Montfort, que el 1868 passà al diari Los Dos Reinos segona època Tractà de competir amb el Diario Mercantil de Valencia , amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu Ideològicament, era conservador Tingué cura de la part literària Francesc…

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual…

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…

Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’…

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences…

Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción…

Fou secretari general de la Unión Nacional i ingressà després al Partido Liberal de Moret Ministre de finances del govern Romanones 1916, presentà a les corts un projecte financer que trobà l’oposició de la burgesia industrial catalana per tal com exigia una tributació especial per beneficis extraordinaris de guerra El 1918 fundà la Izquierda Liberal monàrquica i s’enfrontà amb Cambó dins el govern Maura Exiliat a París durant la Dictadura 1923-30, tornà i rebutjà l’oferiment d’Alfons XIII de substituir el general Berenguer Proclamada la República, s’afilià al Partit Republicà Radical de…

Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no…

L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870 Fins a Pius X,…