Resultats de la cerca

Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la…

Es restableix, així, el trànsit de bilis cap al tub digestiu en cas d’obstrucció, d’extirpació del colèdoc a causa d’un tumor o en cas de trasplantament hepàtic

Estimula la contracció de la vesícula biliar, la secreció hepàtica de la bilis i la secreció d’enzims pancreàtics inhibeix la secreció àcida de l’estómac provocada per la gastrina

Segons on s’efectua l’obstrucció de les vies biliars, hi ha les colèstasis de causa intrahepàtica i les de causa extrahepàtica La colèstasi intrahepàtica es caracteritza per una dificultat en l’excreció de la bilirubina al nivell dels canalicles biliars i és causada per virus, medicaments clorpromacina, metiltestosterona, etc o per una cirrosi biliar La colèstasi extrahepàtica apareix a conseqüència d’una litiasi biliar, d’una neoplàsia de les vies biliars, etc El tractament de les colèstasis intrahepàtiques és mèdic, i el de les colèstasis extrahepàtiques és quirúrgic

Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada

Són retencions freqüents les d’orina i la de bilis La retenció d’orina és una síndrome caracteritzada per la impossibilitat d’evacuar l’orina de la bufeta i pot ésser deguda a un obstacle mecànic o a una causa de tipus nerviós

El producte comercial conté del 70 al 80% de digitonina, del 10 al 20% de gitonina i tigonina, i del 5 al 15% de saponines menors La digitonina forma complexos equimoleculars amb el colesterol, la qual propietat fa que sigui emprada per a detectar-lo en la bilis, el plasma i els teixits

Es troba en llegums i altres productes vegetals, a la bilis i el fetge de bastants animals i al rovell d’ou Dins l’organisme actua com a agent de transmetilació el seu derivat, l’acetilcolina, té molta importància fisiològica Les seves sals són administrades en casos d’insuficiències i trastorns hepàtics

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química