Resultats de la cerca

Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana Collaborà als diaris L’Acció  i El Dia Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964 els llibres de poemes La riuada 1966,  A dos corrents  1976, Enfilall de sonets  1988,  Reflexos vitals 1990, Escala de febrers  1996 i Doble llum pel meu balcó   El paraigua arraconat i altres contes  1992, publicada conjuntament amb Mercè Valero i els de prosa poètica A dos…

Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña 1841 i Biografía del DrDJaime Balmes 1848

Resident des del 1957 al Canadà, on es naturalitzà, estudià a les universitats de Hanover Indiana, Exeter Gran Bretanya i Ottawa Collaborà en el diari “Canadian Slavonic Papers” i exercí com a professora a les universitats d’Ottawa, Manitoba i Colúmbia Britànica Publicà dos reculls de poesia Others , 1972 Intsersect , 1974, etc i l’assaig Susanna Moodie Voice & Vision 1976 abans d’escriure la primera novella, Small Ceremonies 1976 Posteriorment aparegueren les narracions The Box Garden 1977, Various Miracles 1985, The Orange Fish 1989, Swann 1989, The Republic of Love 1992 i Happenstance…

Governà Britannia i conquistà el territori de l’Escòcia actual del 77 al 84 Tàcit n'escriví la biografia

A partir de la relació d’amistat i d’intellectual amb nou escriptors, l’autor mostra la relació que mantingué amb ells i en fa el retrat D’aquesta interrelació, en sorgeix una biografia contrapuntejada que serveix per a conèixer aspectes fonamentals i determinants de la biografia de JM Castellet El mateix autor defineix el seu llibre com «relats autobiogràfics al voltant d’uns personatges determinats» D’aquests personatges, tres són estrangers —Ungaretti, Passolini, Mary McCarthy—, tres, d’expressió castellana —Aranguren, Alberti, Paz— i tres són catalans —Rodoreda, Pla, Gimferrer— Mentre que…

Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València  Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar  Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el…

Ha publicat diversos llibres sobre ecologia i assaig històric, i és collaborador de diferents mitjans de comunicació escrits, radiofònics i televisius Bona part de la seva obra pretén reconstruir la memòria històrica d’una Catalunya no oficialista De la seva producció destaquen la biografia i el relat literari, com Homenets catalans 1976, Biografia d’Esteve Fàbregas i Barri 1992, les dues sèries d’ Homenots del sud 1994 i 2004, Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotisme premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994, Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de cultura pirinenca 1995, El…

D’antuvi amic de Luter, el combaté després activament Publicà Commentaria de actis et scriptis Lutheri 1549, biografia partidista que exercí una prolongada influència

Escriví dues tragèdies inspirades en la història de Turquia Alaham 1600 i Mustapha 1606, un recull de sonets, poemes sentenciosos i la biografia de Philip Sidney

El 1930 realitzà la primera traducció íntegra de Shakespeare al castellà Edità clàssics castellans, com Lope de Vega, Quevedo i Cervantes, dels quals escriví també la biografia