Resultats de la cerca
Es mostren 1451 resultats
baronia d’Andratx
Història
Baronia, anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca, que comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa de Mallorca: a més del terme d’Andratx abraçava els actuals termes municipals de Calvià, Puigpunyent, Estallencs, Banyalbufar, Marratxí i l’actual Pla de Sant Jordi (fins el 1310) i la parròquia de Santa Creu a Palma.
Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i als seus successors, pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de…
episcopologi
Cristianisme
Llista de bisbes d’una diòcesi.
Gairebé totes les seus antigues importants posseïren catàlegs de bisbes per a demostrar el seu entroncament apostòlic Les primeres foren les de Roma Als bisbats catalans, ja es troben llistes des del s XIV Els erudits dels s XVI i XVII Taraffa, Montcada, Eimeric, Blanc, Dorca, Furió, etc feren els primers episcopologis documentats, que completaren amb més esperit crític els pares Flórez, Risco i La Canal en l' España sagrada i JVillanueva en el Viage literario a las iglesias de España Entre els moderns cal citar Puig i Puig de Barcelona, Puiggarí d’Elna, Roc Chabàs del País…
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
visita pastoral
Cristianisme
Inspecció a les parròquies per part de bisbes o arquebisbes.
El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions 1350-1800, o…
príncep
Història
Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment, a partir del segle XVIII.
El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment
vladic
Història
Cristianisme
Títol (que, en el vell eslau, tradueix el mot grec δέσποτα, ‘senyor’) donat, en el tractament eclesiàstic i litúrgic, als bisbes de les esglésies eslaves.
El portaven també els prínceps-bisbes de Montenegro
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs…
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
concili de Jonquièras
Reunió de vuit bisbes de la Narbonesa i la Marca Hispànica amb el metropolità Arnust de Narbona, el 3 de maig de 909, a la vila de Jonquièras (Provença).
Per tal d’arranjar afers disciplinaris, com l’aixecament de l’excomunió a Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló, sota condició d’acatar l’autoritat religiosa de l’arquebisbe, amb el qual s’havia enemistat arran del conflicte provocat anys enrere per l’afer dels bisbes intrusos Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona