Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
alfals
Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És recollectada amb un…
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
escil·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, amb inflorescències racemoses de flors estrellades i generalment blavoses, i amb fruits en càpsula loculicida.
Moltes de les seves espècies són plantes d’ornament, d’interès en jardineria
morró negre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 60 cm, ajaguda, de fulles alternes palmatilobulades, de flors axil·lars blavoses i de fruits capsulars.
Prospera en conreus i llocs incultes
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
escabiosa
Escabiosa
© fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les dipsacàcies, de fulles enteres o dividides i de flors purpúries, blavoses o blanques, agrupades en capítols.
hortènsia
Hortènsia
© C.I.C Moià
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les saxifragàcies, de 80 a 150 cm d’alçària, de fulles oposades, ovals i serrades i de flors rosades o blavoses, en corimbe.
Oriünda de l’Extrem Orient, és molt comuna en jardins i tests
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
taca de Koplik
Patologia humana
Cadascuna de les petites taques blanques blavoses, voltades d’una àrea vermella, que es troben a la mucosa de les galtes i dels llavis en el període prodròmic del xarampió.