Resultats de la cerca

Entre el 1923 i el 1934 collaborà amb l’orquestra de Fletcher Henderson on, amb un estil alhora fluent i robust, contribuí a consolidar el saxòfon tenor com un dels principals instruments del jazz Posteriorment interpretà amb grups propis, i a partir dels anys quaranta s’interessà per les innovacions del be-bop , tot interpretant i enregistrant amb músics més joves, com T Monk, B Powell o J Coltrane És autor de nombroses composicions, entre les quals Body and Soul

Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981

Cinturó negre, el 1998 començà a competir en la categoria de menys de 72 kg i el 1999 es proclamà campiona de Catalunya Fou campiona estatal sub-21 2003, 2005 i guanyà la medalla d’or 2005 i de plata 2006 al Campionat d’Espanya absolut Fou medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips 2005 Assolí la medalla de bronze a la Copa del Rei en la categoria de més de 67 kg 2010 Formà part de les seleccions catalana i espanyola S’entrenà al Body Fitness de Roses sota les ordres del tècnic Gerard Alonso Al Campionat d’Espanya sub-21 2005, fou guardonada com a millor competidora

Assolí quatre cops el Campionat d’Espanya de culturisme 1973, 1975, 1980, 1983 i una vegada el d’aixecament amb potència 1974 Obtingué tres vegades el títol de campió de Catalunya de fisioculturisme 1972, 1973, 1975 El 2001 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Físic Culturisme i el 2002 es convertí en membre de ple dret de la Unió Internacional de Body Building Natural Compaginà les tasques federatives amb la direcció del Gimnàs Atenea de Barcelona Fou guardonat amb la insígnia d’or del premi president Companys 2008 Fou subcampió mundial 1997, 1999 i campió d’…

Després d’una primera etapa underground , The Wedding Party , 1964 s’integrà a la indústria del cinema amb films fantàstics Carrie , 1976 The Fury , 1978, inspirats en l’obra de Hitchcock Dressed to Kill , 1980 Body Double , 1984 o de caràcter cinèfil Blow Out , 1981 A Casualities of War 1988 tractà amb estil efectista el tema de la guerra del Vietman, i feu l’adaptació de la novella de Tom Wolfe The Bonfire of the Vanities 1990 També ha dirigit Raising Cain 1992, Carlito's Way 1993, Mission Impossible 1996, Snake Eyes 1998, Mr Hughes 2000, Mission to Mars 2000 i Femme Fatale…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential tension 1977, Black…

El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel and Other Plays 2001 No-…

Llicenciat en literatura anglesa, estudià com a guionista a la Universitat de Califòrnia i escriví els guions de The Empire Strikes Back 1980 d’I Kershner, Raiders of the Lost Ark 1981 de S Spielberg i Return of the Jedi 1983 de R Marquand Com a realitzador freqüentà diversos gèneres sense deixar de banda un to personal Body Heat 1981, The Big Chill 1983, Silverado 1985, The Accidental Tourist 1988, I Love You to Death 1990, Grand Canyon 1991, Os d’Or a Berlín, Wyatt Earp 1994, French Kiss 1995 i Mumford 1999 Ha interpretat As Good As It Gets 1997, de JL Brooks

Féu estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià artísticament en el camp de la pintura amb obres properes a l’art pobre Els anys setanta realitzà els primers environaments, entre els quals Descoberta Fregoli 1972 Desenvolupà accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral A partir de la segona meitat dels anys vuitanta es decantà per les installacions i dugué a terme accions multidisciplinàries, com ara les realitzades amb el músic Carles Santos Estigué allunyat del panorama expositiu des de mitjan anys noranta fins que el 2003 retornà a l’escena amb Antwort…

Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica Fou també capdavantera en el body art 1968 Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i…