Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Ermites de Tordera
Art romànic
L’antic municipi i terme parroquial de Tordera disposa d’un conjunt notable d’ermites, a més de les ja detallades de Sant Andreu i de Sant Vicenç, que deuen respondre a un antic moviment eremitic o a algun altre fenomen no estudiat D’algunes d’elles, com la de Sant Ponç , molt característica per la seva estructura, amb un bonic atri de dotze columnes fet el 1729 i altres notícies gravades a la capella dels anys 1615 i 1737 i per l’aplec que s’hi fa cada any el dia 11 de maig, es creu que deuen tenir un origen a l’època medieval o romànica, però no es pot comprovar ni per la…
Mare de Déu de l’Ajuda
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi de Balenyà (Osona).
Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb…
Sant Tomàs de Riudeperes
© Fototeca.cat
Convent
Canònica augustiniana i més tard convent franciscà del municipi de Calldetenes (Osona) i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.
Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…
Sant Pere de Mejanell (Estaràs)
Art romànic
Situació Petita església que forma un bonic conjunt amb la torre del castell i el mas de Mejanell ECSA-J Bolòs L’església de Sant Pere de Mejanell és al costat de la torre del castell de Mejanell i del mas del mateix nom Mapa 34-14 361 Situació 31TCG648207 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Església Es tracta d’un edifici datable al segle XII que és format per una sola nau, coberta amb volta de canó seguit i capçada a llevant per un absis de planta semicircular Aquest absis presenta volta de quart d’esfera i s’obre a la…
Sant Esteve de Raons (el Pont de Suert)
Art romànic
L’actual despoblat de Raons es troba a la riba dreta de la vall del mateix nom, en el camí de Malpàs a Gotarta Documentalment, el lloc de Raons apareix esmentat a l’inici del segle XI quan l’adquirí el monestir de Lavaix Vers l’any 1024 Bal la vengué al comte Guillem II de Pallars Sobirà “ una villa que nominatur Arrabonse cum suos terminos ” el vilar era situat al terme d’Erillcastell Poc temps després, el mateix comte i la seva muller Estefania donaren al monestir de Lavaix el vilar amb els seus delmes i serveis, i reberen en canvi un cens en espècie Des d’aquell moment, Santa Maria de…
castell de Castellbell
Castell
Castell del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen que es…
Sant Miquel de Sorerols
© Fototeca.cat
Església
Antiga església parroquial del municipi de Tavertet (Osona), situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al s XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del s XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als costats…
Castell de Casterner de Noals (Montanui)
Art romànic
El castell de Casterner es troba a l’entrada de la vall de Senyiu o de Castanesa, damunt l’espadat de la serra que al llarg dels segles ha serrat la Valira per la banda dreta 1 044 m El seu terme és documentat ja l’any 979 amb relació a una terra alaonesa situada al lloc dit Espeldare , que s’identifica amb Espollà Consta també en altres diplomes d’aquest segle i del següent, especialment com a termenal de migjorn de la vall de la Valira o de Senyiu 986, 1024, 1044 Igual que la resta de la vall, al segle XI passà al domini dels comtes del Pallars Jussà Poc després Duran Ramon seria el primer…
Sant Joan de Castellnou de Seana
Art romànic
El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una relació de parròquies del…
Sant Feliu Sasserra
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…