El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat. És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell. El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport. En els seus bons temps era més gran; tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central.
Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit (Belido). N’hi ha que opinen que es tracta d’un antropònim: Belit, Bellit o Belid seria el nom del cavaller d’aquest castell, i d’altres creuen que és un adjectiu equivalent a pulcher (“bonic, bell”), que, en llatí més correcte, és escrit més endavant (Castro pulchro i en català Castel bel, al segle XII). Aquest castell i el seu terme a la fi del segle X figurà en el dot matrimonial de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell de Barcelona. Al segle XIII pertanyia als Montcada i d’aquesta família passà, al final del segle XIV, a Jaume Desfar, que fou senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars. El marquesat de Castellbell fou instituït l’any 1702 en la persona de Josep d’Amat i de Planella. El castell va ser destruït el 1719 pel seu propietari —el segon marquès de Castellbell—.
Als peus del castell hi ha l’antiga església romànica de Sant Vicenç del castell de Castellbell i, dins el nucli, hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç de Castellbell.