Resultats de la cerca

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos…

Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia

Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854…

Farmacèutic de formació, fou collaborador a l’institut botànic AJCavanilles, de Madrid Estudià la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la península Ibèrica, d’on revisà els gèneres Lythrum i Mendicago És autor, entre altres treballs, d' Estudio fitográfico de la sierra de Corbera 1948-49 i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre 1961, en collaboració amb Salvador Rivas Goday

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

Herboritzà pels Pirineus a partir del 1848, i fou nomenat collector del Real Jardín Botánico de Madrid 1851, del qual posteriorment fou bibliotecari Participà com a botànic en la comissió científica del Pacífic que explorà les costes occidentals de l’Amèrica del Sud i la travessà des del Perú fins a la desembocadura de l’Amazones 1862-65 Morí poques setmanes després d’haver tornat a Madrid Deixà unes Cartas de la expedición científica al Pacífico 1866

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut…

Fou director del jardí botànic de Viena El seu Handbuch der systematischen Botanik 1933, traduït a diverses llengües, ha estat un dels manuals més influents en la botànica sistemàtica del segon terç d’aquest segle

Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant 1764 Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica 1767, en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia Preparà un Specimen Florae Hispanicae , amb la…

Especialista en el gènere hieraci , és autor de nombrosos treballs que sovint contenen referències a localitats catalanes i també, molt especialment, de Hieraciotheca Gallica et Hispanica 1899-1911, recopilació d’ exsiccates amb força espècimens catalans, un dels deu únics exemplars de les quals es conserva als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona