Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
línia lateral
Anatomia animal
Òrgan sensorial propi dels peixos i dels estats larvals dels amfibis.
Consisteix en un sistema de canals mucosos superficials distribuït pel tronc i la cua, seguint la línia mitjana lateral, i pel cap en diverses línies ramificades Aquests canals s’obren a l’exterior, i llurs parets van proveïdes de botons sensorials semblants als gustatoris És el receptor de les vibracions i de la pressió de l’aigua, però en realitat la seva funció no és totalment coneguda
botonat | botonada
concertina

Concertina alemanya del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüeta lliure amb teclat, semblant a un acordió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta hexagonals amb les llengüetes a l’interior, unides per una manxa, i amb dos teclats de botons, un de melòdic per a la mà dreta i un altre per a l’esquerra per a l’acompanyament Fou inventada per Charles Wheatstone 1802-1875 i esdevingué un instrument molt popular a la primera meitat del segle XX
Els passamaners
L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes…
atzabeja
Art
Mineralogia i petrografia
Varietat de lignit negre, lluent, molt compacte, susceptible de poliment.
És molt difícil de tallar a causa de la seva fragilitat però fou molt usada per a fer objectes amb finalitats màgiques i curatives Els treballs en atzabeja es localitzen a l’època medieval a Whitby Anglaterra i a Santiago de Compostella, on entre els ss XIII i XVI florí una indústria que proveïa els romeus d’objectes de record Posteriorment l’ús de l’atzabeja s’ha limitat a objectes d’indumentària ornamental botons, penjolls, etc
tortuga carei

Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
Jaume Mateu i Martí
Entitats culturals i cíviques
Activista cultural i escriptor.
Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005, premi de…