Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
bruguerar
Geobotànica
Sant Gil
Aspecte exterior de l’ermita de Sant Gil (Queralbs)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari de la vall de Núria, del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de santuari de Núria
), una campana i una olla.
La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l’esquerra del pantà de Vinçà, al camí d’Arboçols.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817
rendzina
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roca calcària.
L’horitzó és ric en humus, presenta fragments dispersos de calcària, és de color gris fosc o bru negrós, i té una estructura granelluda i compacta Les rendzines són sòls que retenen poca aigua, raó per la qual mantenen únicament una vegetació de prat sec o de brolla
Les bosquines i els gramenets embosquinats mediterranis i submediterranis
Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…
eros
Psicologia
Segons Freud, instint o principi de vida del qual brolla la libido, en oposició al tànatos o principi de mort, del qual brolla la destrudo.
Sant Sebastià
La capella de Sant Sebastià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella situada al NE del nucli de Bescanó.
L’edifici té una nau amb volta de canó, absis i campanar d’espadanya Fou edificada en acció de gràcies després de les epidèmies de la pesta bubònica 1611 i 1653 Davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, reformada el 1854, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611
cromògraf
Lingüística i sociolingüística
Aparell d’experimentació fonètica.
Inventat pel portuguès A de Lacerda, és inspirat en el quimògraf, del qual és una millora l’estilet gravador és substituït per un tub capillar d’on brolla un rajolí d’anilina que es diposita sobre un paper mòbil, mentre rep unes alteracions modulades de corrent recollides per un registre de boca
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900
la Fontcalda
La serra de Pàndols amb el santuari de la Fontcalda
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontcalda
) i balneari del municipi de Gandesa (Terra Alta), a l’engorjament del riu Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigua mineromedicinal que brolla a 25°C i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica l’església actual fou construïda el 1756 Ha esdevingut un centre d’estiueig