Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
botritis
Fitopatologia
Malaltia, anomenada també podridura grisa
o podridura
, que ataca les plantes a les àrees humides i que és causada en general pel fong Botrytis cinerea
.
També pot ésser causada per Botrytis sp i Sclerotynia sp La planta s’infecta per les ferides i els símptomes són podridura tova de color fosc marró de fruits i flors, i marciment de llavors, brots joves i fulles
vertigen de Ménière
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per l’aparició sobtada de vertigen amb mareig, nàusees, pal·lidesa i trastorns auditius del tipus de sordesa, brunziment, etc.
És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent Hom desconeix la causa que l’origina És anomenat també vertigen auricular
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
melanosi
Fitopatologia
Malaltia del taronger i altres cítrics produïda pel fong ascomicet Diaporte citri (Phomopsis citri) que es presenta als països on plou molt a l’estiu.
Els fruits es cobreixen de taques petites que li donen un aspecte rugós en fulles brots i branques joves hom pot apreciar protuberàncies que es cobreixen de gomes Al País Valencià comença una decoloració i estovament al voltant del peduncle, que penetra els teixits al llarg de l’eix central és afavorida per la humitat ambient i la maturitat dels fruits
muntanyes de Montserrat
Botànica
Varietat de conreu de la cactàcia Cereus uruguayanus, que, a diferència de l’espècie tipus, té un creixement asimètric i irregular, les tiges creixen de forma distorsionada i hi van apareixent bonys i ramificacions curtes i deformes que li donen un aspecte que recorda les muntanyes de Montserrat.
Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa
Bernat Batle i Amengual
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense
,
oïdi
Fitopatologia
Botànica
Malaltia de la vinya causada per l’erisifàcia Uncinula necator, coneguda també en la forma conídica amb el nom d’Oidium tuckeri
.
El fong ataca els brots, que cessen de créixer, les fulles, que es cobreixen d’una eflorescència cendrosa a la cara superior i finalment es marceixen i s’arruguen, i els grans de raïm joves, que es cobreixen d’un polsim blanquinós i es panseixen La malaltia entrà a Europa a mitjan s XIX, provinent d’Amèrica L’oïdi és combatut amb tractaments a base de sofre
francolí
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, d’uns 30 cm de llargada, semblant a la perdiu i actualment extingit a Europa.
Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor
cànem indi

cànnabis o cànem indi
© U.S. Drug Enforcement Administration
Botànica
Varietat del cànem, conreada i també espontània, pròpia de l’Índia oriental, Pèrsia, EUA, Amèrica Central, etc.
Conté en les fulles i sobretot en els brots florals femenins, apelagosos, una quantitat especialment elevada sobretot en cultivars conreades a l’Índia d’una secreció resinosa rica en cannabinol i tetrahidrocannabinol entre altres alcaloides i essències A partir d'aquesta resina i de les fulles hom obté una droga de propietats narcòtiques, euforitzants i allucinògenes, coneguda amb diversos noms i, més genèricament, amb el de cànnabis
cargol poma

cargol poma
© Generalitat de Catalunya
Malacologia
Gastròpode del gènere Pomacea, cargols d’aigua dolça —principalment originaris de l’Amèrica del Sud— que per les seves dimensions i forma de la closca recorden les pomes.
Utilitzats durant les últimes dècades en aquaris domèstics, els cargols poma s’han estès i han esdevingut plaga a diferents zones del planeta L’estiu del 2009 foren detectats els primers exemplars de cargol poma al delta de l’Ebre, on s’alimenta de brots d’arròs La ràpida extensió de la plaga a l’hemidelta esquerre obligà a posar en pràctica diverses tècniques per a la seva erradicació