Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Miquel Joan Osona
Literatura catalana
Predicador.
Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són…
Otomicosi
Patologia humana
L’ otomicosi és una infecció de l’orella externa deguda a fongs, d’entre els quals els més freqüents són la Candida albicans, l’ Aspergillus niger i l’ Aspergillus fumigatus És una malaltia relativament freqüent, afavorida per climes molt calorosos i humits Els fongs poden romandre inactius en el conducte auditiu extern durant dies o setmanes, però en un moment determinat es multipliquen fins que formen una massa considerable que arriba a obstruir el conducte Quan es forma aquesta massa es manifesten els símptomes Així, es presenta una coïssor intensa, sordesa i una lleu supuració Hom n’…
Hombres contra hombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 80 min., dirigida per Antoni Momplet i Guerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Unión Film Barcelona, Ediciones Cinematográficas Antonio Lasierra Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMomplet FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés, Cándida Losada, José María Lado, Eduardo Crespo, Modest Cid ESTRENA Barcelona, 09121935, Madrid, 22031937 Sinopsi A través d’una combinació entre escenes documentals i de ficció, es mostra la manera com la Primera Guerra Mundial repercutí en diferents persones d’orígens i condicions ben diverses Producció Fou el debut en la realització de Momplet, el rodatge del qual tingué lloc als…
Massimo Bontempelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a Nordovest , 1919…
Codicia
Cinematografia
Pel·lícula del 1918; ficció de dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfred Fontanals INTERPRETACIÓ Blanca Valoris la marquesa, Lola Paris Turquesa, María Álvarez de Burgos Rosalinda, Carmen Rodríguez Sra Tobiche, Baltasar Banquells Pistolo, Ramon Quadreny el príncep Alfons, Julián de la Cantera Zafir ESTRENA Barcelona, 11-12101918 Sinopsi Una marquesa posseïda per la cobdícia, mitjançant un crim, suplanta un nen per un altre Passades moltes aventures, s’aclareix el cas Producció Primer treball del director per a la…
El que cal saber de la candidiasi o moniliasi
Patologia humana
La candidiasi o moniliasi és una malaltia infecciosa provocada per un fong anomenat Candida albicans que, en condicions normals, habita en la pell i les mucoses de l’organisme humà, i que en determinades circumstàncies comença a proliferar tot ocasionant diversos tipus de lesions en aquests teixits, o, més estranyament, en òrgans interns Les lesions cutànies o mucoses provocades per aquests fongs es localitzen en general als plecs cutanis, o en les mucoses oral, vaginal, anal o balànica Si bé en aquests casos el trastorn sol ésser benigne, en absència de tractament i d’una profilaxi adequada…
Immunocompetència i immunodepressió
Fisiologia humana
Es denomina immunocompetència la capacitat del sistema immunològic per funcionar adequadament, amb efectivitat en tots els mecanismes defensius Es diu que el sistema immunitari d’una persona és competent quan pot afrontar els gèrmens amb què més o menys habitualment pren contacte, ja sigui impedint les infeccions dels més innocus, o controlant les que desenvolupen els més virulents Així, un subjecte immunocompetent no patirà cap infecció per gèrmens que, en condicions normals, són sapròfits, com ara la Candida albicans , i controlarà les causades per gèrmens patògens, com els virus de la grip…
candicidina
Biologia
Antibiòtic fungistàtic i fungicida produït per una soca de Streptomyces griseus
, és especialment eficaç contra Candida albicans
.
Micologia mèdica
Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’allèrgies a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes i queratinitzades de la…
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…