Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
hipoderma
Botànica
Estrats de cèl·lules que hi pot haver immediatament sota l’epidermis.
Les cèllules hipodèrmiques, molt juntes entre elles, es poden cutinitzar i esdevenir impermeables
clonació terapèutica
Biologia
Obtenció de cèl·lules genèticament idèntiques a les d’un pacient compatibles per a trasplantaments.
El procés és similar al de la clonació reproductiva Consisteix a trasplantar un nucli a un oòcit enucleat, però en lloc d’implantar-lo en una mare adoptiva perquè es desenvolupi, es cultiva in vitro fins que assoleix l’estadi de blastocist L’objectiu és utilitzar les cèllules mare embrionàries d’aquests embrions per a generar un tipus cellular diferenciat concret, el qual podrà ésser trasplantat al pacient que subministrà el nucli sense risc de rebuig immunològic L’any 2002 l’empresa Advanced Cell Technology dugué a terme la primera clonació terapèutica amb cèllules humanes El 2004, el grup…
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…
mocs
Biologia
Substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
És format d’aigua, mucina, sals inorgàniques, cèllules epitelials, leucòcits i matèria granular
oogènesi
Biologia
Formació i desenvolupament de les cèl·lules sexuals femenines en els metazous.
Comprèn tres fases la germinació , fase en la qual les oogònies es multipliquen i donen lloc als oòcits de primer ordre, el creixement , acumulant vitel nutritiu, i la maduració , en què per meiosi dóna dues cèllules, una de les quals degenera i l’altra es divideix i dóna l’òvul i una altra cèllula que degenera
estoma
Anatomia vegetal
Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives
.
L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…