Resultats de la cerca

Estudià a l’Art Students League i a l’Ohio State College i després fou professor fins el 1963 Fou l’iniciador del pop-art , estil caracteritzat per l’ús de les tècniques i estereotips propis del món de la publicitat i dels comic strips tires còmiques En la seva obra utilitzà tècniques industrials fotogravat i colors llampants

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus, Sabadell, etc aplegà els seus poemes en el volum Branquillons 1886 Escriví comèdies, la major part en un acte, algunes de to patriòtic, però en general peces còmiques sense gaire ambició Els amics porten fatics 1900, Un home de palla 1891, etc, i un drama en tres actes Lo joc 1899

Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana

Vers el 1707 anà a París, on fou un dels principals compositors de les cèlebres Grandes Nuits de Sceaux El 1714 presentà a l’Opéra de París l’òpera ballet Les fêtes de Thalie 1714 Compongué òperes còmiques, motets i cantates i les òperes Les amours des dieux 1727 i Le triomphe des sens 1732 Morí, boig, al manicomi de Charenton,

Artista de circ des de quinze anys, el 1914 muntà un número d’acrobàcies còmiques amb el seu germà Pedro, el qual assolí un gran èxit fins el 1920, quan aquest morí d’accident A partir d’aleshores actuà sol, preferentment als teatres de varietats, als quals portà les experiències i els recursos propis del circ al llarg de trenta anys

Probablement prové del Pulcinella italià Posseeix característiques similars, encara que adaptades al país, al personatge dels teatres de titelles italià i francès Petruška, la seva muller, el gitano, el doctor, el guàrdia, l’alemany, el gos, etc, formen el conjunt teatral ple d’improvisació i d’humor que representa escenes satíriques, còmiques, costumistes, etc Stravinskij compongué un ballet 1911 sobre aquest tema

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

Anà a París, on la Revolució truncà la seva carrera militar Passà a Itàlia, on estrenà òperes com Artaserse 1794 i Il tonneliere 1797 Tornà a París, on es féu famós, amb el nom de Nicolò, com a autor d’òperes còmiques, com Le médecin turc 1803 i Cendrillon 1810 N'escriví unes quantes amb Boieldieu la fama d’aquest, però, acabà eclipsant-lo en part

Destacà en el camp de la creació literària amb la novella ideològica Bélisaire 1763 i sobretot amb els Contes moraux 1761, gènere intermedi entre la novella i la narració èpica, alguns dels quals esdevingueren òperes còmiques Escriví la majoria d’articles literaris de l' Enciclopèdia reunits en La poétique française , 1763 i les Mémoires d’un père pour servir à l’instruction de ses enfants 1807

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869