Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona  i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 1989, premi…

D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme  El 1988 tornà a…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori pop Des del…

Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia

Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses

Com a torero excellí amb la capa i la muleta prengué l’alternativa el 1943 i es retirà el 1960 En teatre representà sovint Don Juan Tenorio , i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc Des del 1946 intervingué en cinema Pandora and the Flying Dutchman 1951 Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits 1967 i Nocturn 29 1968, de Pere Portabella Publicà diversos llibres de poemes en castellà

Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944

Vida S’introduí en el camp de l’exhibició de la mà del seu futur sogre José María Martínez Escolar, i arribà a gestionar més de vint locals a Barcelona, com el Capitol, el Maryland, l’Spring, el Galvany o l’Iberia Després d’una estada a París durant la guerra civil, on el 1938 fou empresari del cinema Avron, tornà a Barcelona amb la seva família per reprendre l’activitat interrompuda durant la contesa Amb el nom de la seva dona, Herminia Martínez Manchón, de l’empresa Maryland, SL o amb el seu propi, dirigí l’Excelsior, del qual acabà essent propietari, i els Condal, Roxy, Iris, Rondas, Mahón…

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus efectes grisosos…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Lleida i amb el pintor Albert Coma i Estadella i l’escultor Leandre Cristòfol Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968, i la darrera exposició tingué lloc el 2011 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes, bé que hi predomina l’aparença d’ordre gràcies a la interposició de formes ben definides Fundà el grup artístic de la Plaça de l’Ereta Entre altres guardons, la seva obra fou reconeguda amb la Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts 1970 i…