Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
talpó

Talpó roig
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.
Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…
roureda

Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la…
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de fulla …
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
fageda

Fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es fan en uns…
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…
castanyeda

Castanyeda
Geobotànica
Comunitat permanent integrada principalment per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el castanyer.
Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis de la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia la roureda de roure martinenc només les estassades periòdiques a què l’home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d’altres explotacions d’aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada quan a 1,5 m d’alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm
dragó de Komodo

Dragó de Komodo
© Xevi Varela
Zoologia
Dragó de la família dels varànids, lacertiforme de mida gegantina (més de 3,5 m de llargària), endèmic de l’illa de Komodo, a l’arxipèlag de Sonda, entre Flores i Sumbawa.
És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc…
gatelleda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals predomina el gatell.
Es fa als fons de valls i vores de rius de la muntanya i àdhuc de la terra baixa, sota un clima general bastant humit