Resultats de la cerca

A profit seu l’antic comtat de Lucca fou convertit en marquesat de Toscana Atacà Roma per imposar com a emperador Carlomà contra Carles el Calb, afavorit aquest darrer pel papa Joan VIII, el qual excomunicà Adalbert Lluità contra els sarraïns que envaïen Itàlia

Arquebisbe de Reims 845, fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena

Fill de l’emperador Lotari I, que li deixà els territoris entre el Rin, el Mosa i l’Escalda, amb Frísia Lluità contra el seu oncle Carles II el Calb, i a la mort del seu germà, l’emperador Lluís II, s’annexà Lió, Arle i Viena del Delfinat

Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels…

Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània

El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus

Abat de Ferrières 840, fou encarregat de diverses missions diplomàtiques per Carles el Calb Home de món i molt vinculat a la seva època, mantingué una llarga correspondència publicada el 1588 En el terreny teològic, escriví el Liber de tribus quaestionibus editat el 1648, important contribució a la defensa de l’augustinisme

Menà una política que apuntava a la defensa davant el perill musulmà Coronant Carles el Calb 875 inicià l’ús papal de la coronació dels emperadors Féu les paus amb Bizanci, rehabilità el patriarca Foci i patrocinà l’activitat missionera de Ciril i Metodi, així com llur traducció de la litúrgia a l’eslau

Era fill d’Oliba II En esdevenir major d’edat governà, junt amb el seu germà Benció, els dos comtats que havien estat fins aleshores sota la tutoria del seu oncle Acfred I, cosí de Guifré el Pelós A la mort de Carles el Calb 929 reconegué com a rei dels francs el seu contrincant Radulf de Borgonya

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882