Resultats de la cerca

S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451

Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia

Bon teòleg, polemitzà a favor del concili de Calcedònia i del primat romà i en contra del pelagianisme i del maniqueisme Conegut pels seus tractats teològics, les seves obres foren sovint extractades per les colleccions canòniques medievals i hom li ha atribuït indegudament alguns escrits com l’anomenat decret gelasià o el sacramentari gelasià  La seva festa se celebra el 21 de novembre

Seguidor de les doctrines cristològiques d’Eutiques, quan aquest fou condemnat reuní un concili conegut com el lladronici d’Efes 449, on aconseguí de rehabilitar les formulacions monofisites Rebutjada definitivament aquesta doctrina pel concili de Calcedònia 451, fou deposat i exiliat Els creients alexandrins es dividiren entre els qui acceptaren el dictat imperial i els qui restaren fidels a llur patriarca

Sorgí, al s VII, del monoenergisme unitat d’energia o d’operació i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia Es difongué amb l' Ekthesis , obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble 680-681

Excomunicà el monofisita Eutiques i n'informà el papa Lleó I, el qual respongué amb el famós Tomus ad Flavianum Al sínode conegut com a lladronici d'Efes Flavià fou deposat per l’emperador Teodosi II per instigació de Diòscor d’Alexandria, i morí camí de l’exili El concili de Calcedònia el rehabilità És venerat com a sant La seva festa se celebra el 18 de febrer

Una part, la que es trobava dins els límits de l’imperi persa, se'n desprengué jurídicament el 424 Hom l’anomena Església persa, o assíria, o Església nestoriana La resta, corresponent a la part occidental del patriarcat, refusà el concili de Calcedònia 451 i es mantingué sempre dins el monofisisme , enfront de la facció que seguí les directives imperials, acceptà Calcedònia i que, per això, fou anomenada melquita Una altra comunitat eclesiàstica pertany encara al tronc comú de l’Església siríaca la maronita L’Església siríaca o siroantioquena és anomenada encara jacobita , del nom d’un…

Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny

Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics

Autor de l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum , 449, que adreçà al patriarca d’Antioquia, Flavià , on condemnà Nestori i Eutiques i proclamà la doctrina que fou seguida després pel concili de Calcedònia Defensà Roma de la invasió d’Àtila Hom en conserva una collecció de sermons molts dels quals foren incorporats al Breviari romà i l’epistolari, font històrica i teològica de primer ordre Fou proclamat doctor de l’Església per Benet XIV 1754 La seva festa se celebra el 10 de novembre