Resultats de la cerca

Pioner del Club Nàutic Tarragona, guanyà diverses competicions locals És recordat pel raid Barcelona-Tarragona que impulsà i protagonitzà en solitari a l’agost del 1916 i que completà en 12549 h remant sobre la canoa Finet , embarcació construïda expressament per a aquesta travessa

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, en el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya d’outrigger de vuit amb timoner 1946, 1948, un Campionat de Catalunya de canoa 1950 i dos Campionats d’Espanya de iol de quatre amb timoner 1951, 1953 També aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1956, 1957

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona, del qual fou directiu 1975-83 Es proclamà cinc cops campió d’Espanya 1955, 1957, 1959, 1960, 1962, dues vegades en dos amb timoner, i una en canoa, quatre sense timoner i vuit amb timoner Fou medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1955 en quatre sense timoner i competí a l’europeu del 1953 amb la selecció espanyola

S’inicià l’any 2008 a través del Club Andorrà de Canoa i Caiac, i es decantà per l’estil lliure Posteriorment passà a formar part del Club Cadí Canoë Kayak, amb el qual competí en proves d’eslàlom d’àmbit estatal en les quals aconseguí pujar diverses vegades al podi L’any 2009 feu una estada al Nil Blanc Uganda Representà Andorra en el Campionat del Món 2009 i el Campionat d’Europa 2010

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona l’any 1952 impulsat pel seu pare Miles Dalmau Es proclamà campió d’Espanya en iol de quatre 1953-55, en canoa 1953-55, en outrigger de quatre 1954-55 i en vuit amb timoner 1958 També fou deu vegades campió de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa 1953 i en els Jocs Mediterranis 1955

Especialista d’eslàlom en aigües braves en classe C-2 canoa doble, competeix a les files del Club Cadí Canoë-Kayak Guanyà el XXIII eslàlom internacional del Bidasoa 2002 i el Campionat d’Espanya en categoria C-2 2003, i quedà segon classificat l’any següent Es classificà en tercera posició al Campionat d’Espanya 2007, on també aconseguí el títol per equips Fou tercer en la Copa Catalana 2010 El 2007 rebé el premi de la Secretaria General de l’Esport pels resultats obtinguts en les competicions espanyoles i internacionals

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en les modalitats de canoa i outrigger, entre d’altres Fou dirigent tant de la Federació Catalana de Rem com de l’espanyola Fou fundador del Collegi Nacional d’Àrbitres de Rem d’Espanya i àrbitre internacional en diverses ocasions També fou el fundador del Collegi Espanyol de Preparadors, i collaborà en l’elaboració del Codi Espanyol de Iols A Catalunya, procurà implantar les noves tècniques i sistemes d’entrenament utilitzats a l’estranger Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Fundat el 1998, practica les diferents especialitats de canoa i caiac al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre Té seccions de caiac de mar, caiacpolo, surf de caiac, aigües tranquilles i aigües braves Participa en diverses competicions, com el Campionat de Catalunya i d’Espanya de caiacpolo i caiac de mar El 2010 organitzà el Campionat de Catalunya de caiac de mar Assolí el títol català per equips 2011 i la Copa Catalana 2010 d’aquesta especialitat Organitza activitats esportives i cursos relacionats amb el piragüisme com els d’esquimotatge o de paleig

Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…