Resultats de la cerca

El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…

Adquirida al cap d’un any per l’editor Baguñà, des del 1910 en fou el principal collaborador Josep M Folch i Torres , que, a més d’altres seccions, hi publicà des del 1915 les cèlebres Pàgines viscudes En els primers temps hi collaboraren també Aureli Capmany, Manuel Marinello, Josep Morató i Manuel Folch i Torres, i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill Els seus principals illustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias Del 1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d’un fulletó amb una novella de Folch i Torres, un dels Contes d’En Patufet La revista, que havia anat…

Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…

La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i…

Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep M Espinàs i Joan Perucho El llibre té la particularitat i la novetat que cada un dels cinc narradors escriu sobre l’obra d’un altre, la qual cosa dona unitat al volum i serveix d’acte de presentació conjunta dels cinc autors i de les seves obres Així J Sarsanedas analitza l’obra de MA CapmanyCapmany, l’obra de M de Pedrolo Pedrolo, l’obra de JM Espinàs Espinàs, l’obra de J Perucho, i aquest, l’obra de J Sarsanedas Cita de narradors tanca i segella aquest acte d’afirmació d’uns autors que se saben diferents però que…

El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac,…

Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve…

Ha passat als Capmany

Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany creen l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual