Resultats de la cerca

Publicista de l’empresa Maggi, secretari de dos circs, periodista, collaborador de la revista Simplicissimus i actor ambulant de cabaret, fou també actor i director de les seves pròpies obres, a Berlín i sobretot a Munic La seva obra dramàtica, d’un to humorístic, ataca durament la burgesia, especialment pel que fa a la vida sexual Hom considera el seu estil com un precedent de l’expressionisme Cal destacar-ne Frühlings Erwachen ‘Despertar de primavera’, 1891, Der Erdgeist ‘L’esperit de la Terra’, 1895, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1904 aquestes dues, unides,…

La seva obra es caracteritza per l’atmosfera surrealista que envolta els personatges, isolats i incapaços de comunicar-se entre si Les seves principals novelles són Akai Mayu ‘Capoll de seda vermell’, 1950, Kabe-S Karuma-shi no hanzai ‘La paret - Els crims de SKaruma’, 1951 premi Akutagawa, Dai-yon Kampyō-ki ‘La quarta interglaciació’, 1959, Suna no onna ‘La dona de les dunes’, 1962, Moe-tsukita chizu ‘El mapa cremat’, 1967, Hako-otoko ‘L’home capsa’, 1973, Mikkai ‘Trobada en secret’, 1977, Kozo wa Shinda ‘El petit elefant és mort’, 1979, Hakobune Sakuramaru ‘L’arca Sakura’, 1984…

Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies,  Remei Margarit canta les seves cançons  1962 i La violoncellista  1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia  De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella,  Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs  Acerca de la mujer  2002,  La capsa dels fils Coses del viure  2013 i  La gota de agua del colibrí  2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d…

A Etrúria les cistes foren també d’argent, decorades amb relleus o incisions Al Laci acostumaven a tenir forma ovalada o quadrada, i eren corrents durant el s III aC, com la descoberta a Preneste, una de les més famoses Els prehistoriadors han donat aquest nom a un tipus de tomba de planta rectangular, feta amb quatre lloses dretes i amb una altra que fa de tapa, i que recorden una capsa Són típiques de la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits , bé que sovint es confon el nom de cista amb els petits dòlmens A Catalunya es troben també abans de la cultura…

En instruments semblants a la capsa de música, les pues del corró pincen les llengüetes metàlliques que formen la pinta En d’altres, comanden les palanques o lleves que accionen els percussors que fan sonar diversos tipus d’idiòfons, membranòfons o cordòfons, o obren les vàlvules que permeten el pas de l’aire d’un sistema pneumàtic fins a diversos tubs d’orgue El fragment musical acaba, normalment, quan el corró ha fet una volta completa En alguns instruments, però, un sistema de cargol sense fi permet ampliar les possibilitats fins a dotze voltes per peça El sistema de corró s’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares, de cordes pinçades directament amb els dits Instrument semblant al koto japonès i al komun’go coreà, consta d’una capsa de fusta lacada, de forma allargada i posició horitzontal, l’extrem més estret de la qual queda a la mà esquerra de l’instrumentista La tapa de ressonància és lleugerament corbada, motiu pel qual és considerada com una cítara de mig tub Els models més tradicionals tenen entre set i cinc cordes de fils de seda, d’igual llargada però de diferent gruix Les mides i proporcions utilitzades…