Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
conjunt continu
Matemàtiques
Tot conjunt que té la potència del continu o, equivalent, que és equipotent al conjunt OOO(ℕ), que és el conjunt de les parts del conjunt ℕ dels nombres naturals.
La hipòtesi del continu estableix que no hi ha cap conjunt el cardinal del qual sigui superior al cardinal d’ℕ i inferior al cardinal de OOO ℕ
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es…
pla principal
Física
Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.
Són anomenats, respectivament, pla principal objecte i pla principal imatge cardinal 1 3
conjunt finit
Matemàtiques
Conjunt amb un nombre finit d’elements.
Formalment, és un conjunt equipotent a un nombre natural necessàriament únic que compta els elements del conjunt Equivalentment, un conjunt és finit quan el seu cardinal és un nombre natural
conjunt
Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
òpera ballet
Música
Drama per a ésser cantat, amb inclusió d’extenses parts de ballet.
Fou ideat per André Campra encara que la idea ja es troba en GBLulli, com una síntesi dels dos espectacles, que presentà per primer cop amb L’Europe galante 1697 El gènere fou conreat per Rameau Les Indes galantes , 1735, André Cardinal Destouches, Bodin de Boismortier i altres autors francesos del segle XVIII