Resultats de la cerca

Hom ha d’adoptar, per als encreuaments, les disposicions necessàries per a garantir la seguretat del trànsit en tots dos sentits L’encreuament al mateix nivell sense cap disposició particular solament pot ésser adoptat en el cas de carreteres secundàries En les carreteres principals hom pot construir illots centrals o vies complementàries que canalitzin el trànsit dels vehicles i disminueixin el nombre de punts de collisió En el cas d’autopistes, els encreuaments han d’ésser sempre a diferents nivells i poden adoptar diverses formes, segons les necessitats del trànsit i la topografia del…

Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912

El seu funcionament pot ésser mecànic, per mitjà d’un raspall cilíndric, o bé per aspiració Sovint va proveïda d’uns aspersors per a evitar d’aixecar la pols

Membre del cos d’enginyers militars, representà PMCermeño en la construcció de l’església de Sant Miquel del Port de Barcelona, les obres de la qual dirigí en 1753-55 Sota la seva direcció foren urbanitzats quinze dels vint-i-set carrers longitudinals del nou barri de la Barceloneta i els corresponents nou carrers transversals 1753

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral…

El parc, inaugurat l’any 2008, ocupa una superfície de 55600 m 2 dins del barri del Poblenou, entre l’avinguda Diagonal i els carrers Bac de Roda i Marroc Travessat transversalment i longitudinalment per diversos carrers, en el seu interior hi ha l’antiga fàbrica Oliva Artés rehabilitada com a equipament El recinte, tancat per un mur de forma sinuosa i recobert per plantes trepadores, es configura com un espai de tranquilitat en contrast amb el brogit de la ciutat

La pista actual, homologada l’any 1993, substituí l’antiga pista de cendra de sis carrers inaugurada el 1957 És la seu principal del Club Atlètic Granollers i té vuit carrers de material sintètic que envolten un camp de gespa natural utilitzat bàsicament pels equips de futbol americà del Granollers Fènix i el Club Rugbi Parets També disposa d’una sala de musculació i un gimnàs, inaugurat l’any 1983 Ha estat seu diverses vegades de Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i veterans d’atletisme

Situació Vista aèria de la vila de Sarral, on s’evidencia el nucli antic de carrers que forma una quadrícula força correcta i, al voltant, l’anella que correspon a l’antic recinte de les muralles ECSA - J Todó Població situada en una plana, al costat del riu de Vallverd, en la confluència de la via que va de Montblanc cap a Santa Coloma de Queralt i Igualada amb la via que va del Camp de Tarragona cap a Tàrrega Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 És al costat de la carretera C-241 que va de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, a 10 km de Montblanc JBM Història El lloc de Sarral, dit en un…

També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa…