Situació
Vista aèria de la vila de Sarral, on s’evidencia el nucli antic de carrers que forma una quadrícula força correcta i, al voltant, l’anella que correspon a l’antic recinte de les muralles.
ECSA - J. Todó
Població situada en una plana, al costat del riu de Vallverd, en la confluència de la via que va de Montblanc cap a Santa Coloma de Queralt i Igualada amb la via que va del Camp de Tarragona cap a Tàrrega.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF537897.
És al costat de la carretera C-241 que va de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, a 10 km de Montblanc. (JBM)
Història
El lloc de Sarral, dit en un principi Saüc, és esmentat Per Primera vegada entre les afrontacions del terme d’Anguera l’any 1076, en què s’esmenta l’illa de Saüc que aleshores estava atermenant Ramon Arnau, el primer repoblador de Sarral. Malgrat aquesta notícia del segle XI, el naixement de la vila de Sarral és més tardà, de la segona meitat del segle XII. L’any 1180, el rei catalanoaragonès Alfons I va concedir una carta de franquesa als pobladors de la vila de Sarral, fins aleshores anomenada Saüc. En aquest document s’estableixen els límits d’aquesta població, territori que abans devia ésser part de l’ampli terme primerenc del castell de Forès. Amb aquesta carta els pobladors d’aquesta vila reial podien posseir lliurement els béns i restaven francs de mals usos; el rei es reservava, però, la justícia i els monopolis (molins, forns i ferreria).
Per tal de facilitar la repoblació del lloc, poc després d’aquesta data, el rei concedí alguns drets al monestir de Santes Creus. Més endavant, l’any 1259, Jaume I va autoritzar l’abat de Santes Creus a adquirir terrenys a la vila per tal de tirar-ne endavant la repoblació. Aquest mateix any es concedí permís per a construir-hi habitatges. L’any 1285, el monestir de Santes Creus va arribar a obtenir el domini sobre la vila, gràcies a una donació testamental del rei Pere II. Fins l’any 1384, no tornà a la jurisdicció reial. Segons els fogatjaments, a la segona meitat del segle XIV, hi havia uns 200 focs. (JBM)
Al segle XVII el rei Felip III, com a compensació per la seva participació en la guerra dels Segadors, donà la vila de Sarral a Francisco de Orozco de Rivera, marquès d’Olías i de Mortara, lloctinent del Principat. Pocs anys més tard, el 1698, Joan de Orozco, fill de l’anterior, vengué a carta de gràcia el lloc de Sarral a Cristòfol Potau, encara que els Orozco el tornaren a recuperar el 1772. En morir sense successió el darrer marquès de Mortara el 1800, el terme fou adjudicat l’any 1828 al marquès de Figueira. (EPF)
Nucli urbà
A la població de Sarral encara actualment veiem, des del punt de vista urbanístic, almenys dues realitats. D’una banda, l’existència, al centre de la població, d’una xarxa de carrers que segueixen una quadrícula força correcta. D’altra banda, tot al voltant, una anella que correspon a diversos carrers actuals, que ha de coincidir amb un antic recinte de muralles. Encara podríem parlar d’una tercera realitat que són alguns carrerons, propers a l’església, que tant poden correspondre a un moment posterior a la constitució de la quadrícula —vers el 1180—, com, fins i tot, a un moment anterior a aquesta data. Cal pensar que en aquest sector meridional hi ha l’església —avui molt reformada—, la Casa de la Vila, on sembla que hi havia l’antic castell del lloc, i poc més avall, el carrer dels Jueus.
El que ens interessa més ara, però, és la vila nova que es creà l’any 1180 en aquesta població. En aquesta quadrícula es poden distingir uns sis o set carrers que van de nord a sud i uns quatre o cinc que van d’est a oest. La direcció principal que segueixen els carrers d’aquesta població és de nord a sud. Podem assenyalar el Carrer Major i els carrers del Roser, del Roc, de la Indústria, del Lliri o de Narmes. Transversals a aquests hi ha, però, els carrers de la Mare de Déu de Montserrat, de Monturiol, de la Travessia del Roc, etc. La major part d’aquests carrers són força estrets i rectes. Dins d’aquesta xarxa cal situar-hi la plaça de l’Església, al costat de l’església i de la Casa de la Vila, la plaça de Pedreny, a la banda oriental, i la plaça de l’Estudi, al costat nord-oest. Hem de pensar que segurament algunes d’aquestes places ja eren fora o al límit de la població primerenca; possiblement, per exemple, en la de Pedreny se celebrava el mercat.
Els carrers de Sant Joan, de Santa Llúcia i de Sant Francesc, que envolten el nucli vell de la població, sembla que han de correspondre a la línia de les muralles fetes al segle XIV, en època de Pere III. En aquestes muralles s’obrien quatre portals.
Com ja hem dit, l’element més destacable de l’urbanisme d’aquesta vila de Sarral és la quadrícula que hi ha al seu nucli, segurament organitzada vers l’any 1180. Això demostra que hi hagué, almenys en aquest cas, una organització preconcebuda, com és prou sabut que existí en d’altres indrets. També pot permetre d’establir comparacions entre aquest lloc i diverses de les bastides o viles noves occitanes dels segles XIII i XIV. En moltes d’aquestes bastides (Montpasier o Vilanova d’Olt, per exemple) trobem una retícula semblant a la de Sarral (DUBOURG, 1991, pàgs. 104-112). A Catalunya mateix podríem trobar altres exemples de pobles que segueixen una organització preestablerta; potser un dels més clars, que també estudiem en aquest volum, és el de la Selva del Camp (Baix Camp).
Ens agradaria, per acabar, contraposar l’urbanisme de Sarral amb l’organització urbanística del proper poble de Conesa o del poble de Vallclara, tots tres en aquesta comarca de la Conca de Barberà. Mentre Sarral i Conesa, al final de l’edat mitjana eren dues viles closes rere unes muralles, la primera, al seu interior, tenia, com hem vist, una xarxa molt regular de carrers, mentre que la segona tenia una xarxa de carrers corbs, de carrerons i d’atzucacs ben desordenada. Són dos models totalment diferenciats. Encara podem trobar un tercer model en un poble carrer, com Vallclara. (JBM)
Bibliografia
- Capdevila i Miquel, 1934
- Udina, 1947, doc. 16, pàgs. 17-18
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 160, pàgs. 222-223 i vol. I(II), pàg. 750.