Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Rafael Oliver
Cristianisme
Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de Palma.
Publicà un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que van de casar 1860, que fou retirat a causa de la seva cruesa d’expressió, i quatre fullets amb el títol genèric de Misèries humanes 1860-62
Garcia II de Castella
Història
Comte de Castella (1026-29), fill hereu del comte Sanç Garcia.
Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella
Margarida de Provença
Història
Reina de França, muller de Lluís IX.
Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil
model de nupcialitat de Coale
Sociologia
Model matemàtic dissenyat per A. Coale l’any 1971 que descriu les pautes matrimonials i de cohabitació d’unions sexuals estables.
Coale observà que les variacions en el percentatge de persones casades en cada grup d’edat es podien representar a partir de tres paràmetres l’edat mínima a partir de la qual les persones es comencen a casar, el ritme al qual es casen i la proporció final de persones casades
matrimoni il·legal
Dret penal
Matrimoni en què un dels contraents, o tots dos, té subsistent legalment un matrimoni anterior.
Aquesta situació constitueix un delicte contra les relacions familiars, la característica principal del qual és que la persona ja casada anteriorment, es vol casar en un segon matrimoni coneixent l’existència de l’anterior Aquesta característica no era considerada en el delicte de bigàmia, abans de la reforma del codi penal del 1995
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
Guisla de Lluçà
Història
Comtessa de Barcelona, segona muller de Berenguer Ramon I (1027).
Possiblement era filla de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Pel testament del seu marit, Guisla i el seu fill Guillem romanien en possessió del comtat d’Osona mentre ella no es tornés a casar, dret que perdé perquè, vídua 1035, aviat es maridà amb Udalard III, vescomte de Barcelona
Tristany i Isolda
Música
Òpera de R.Wagner, amb text propi basat en la llegenda de Tristany
.
Estrenada a Munic el 1865, és una de les seves obres més destacades Tristany, cavaller que duu Isolda a casar-se amb el rei Marc, a causa d’un filtre resta perdudament enamorat d’ella Descoberts els amants pel rei, Tristany és ferit i mor poc abans que Isolda el visiti per darrera vegada
Coronació del nou rei de Tailàndia
Després de tres dies de cerimònies del 4 al 6 de maig, Maha Vajiralongkorn és coronat rei de Tailàndia amb el nom de Rama X Maha Vajiralongkorn, que es va casar dos dies abans amb la vicecap del seu servei de seguretat, és fill del rei Bhumibol Adulyadej, que va morir el 2016 després de regnar 70 anys
Maria Isabel de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i reina de les Dues Sicílies.
Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo