Resultats de la cerca

És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Publicà una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , núm 618-631, alguns amb diverses edicions

Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008

Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838

Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili 1824 i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París En 1847 retornà definitivament a València, on heretà 1849 la installada allà Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá 1872, una bona part del qual fou obra seva

Baró de Rocafort i doctor en drets Ingressà a l’Acadèmia de Barcelona el 1729, en la qual ocupà diversos càrrecs Hi presentà un bon nombre de poesies catalanes i castellanes, tant de caràcter seriós com humorístic, que, en part, figuren copiades al manuscrit 1874 BC També hi llegí diversos textos de caràcter històric, com un Catálogo de varones ilustres que florecieron en el monasterio de Poblet 1730

Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus

Fill de Miquel Gord, secretari de Felip II de Castella Es doctorà en dret civil i el 1601 professà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou arxiver i sagristà Fou prior de la Vall de la Misericòrdia Lisboa i Scala Coeli Évora, on morí És autor d’obres històriques sobre la cartoixa a Espanya Dues d’elles foren impreses i quatre restaren manuscrites, entre les quals Historia de la Cartuja en España i un Catálogo de fundaciones

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes