Resultats de la cerca

Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya , però poc després l’abandonà A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants com Josep Aixalà i Jordi Vera, que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Concorregué a les eleccions autonòmiques de…

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España N'eren els principals collaboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Òdena i Ramon Casanellas

La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a El Poble Català , i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intellectuals no barcelonins, que inicià la Revista de Catalunya febrer del 1926

Fundat el 1902, fou un dels clubs pioners del futbol català Al final del mateix any, fou un dels dotze clubs que aprovaren els estatuts oficials de l’Associació de Clubs de Foot-ball Participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria fins el 1910

Els seus objectius principals són la difusió, informació i defensa del cinema i l’audiovisual d’animació, especialment amb relació als aspectes culturals i educatius Sota els auspicis del Festival de Cinema de Sants i legalitzada en el registre d’Associacions de la Generalitat, els seus fundadors foren Robert EBalser i Juli Taltavull Pegbar Productions, Jordi Artigas historiador del cinema i director de festivals d’animació i Marta Montcada llicenciada en Belles Arts Entre el 1986 i el 1990 organitzà cinc edicions de la Mostra de Cinema d’Animació no competitiva, en collaboració amb la…

Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque  i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel…

El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips…

Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren…