Resultats de la cerca

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…

Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III

Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835

Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la…

Se’n tenen molt poques notícies Fou objecte de reclamacions per part del comte Ramon V de Pallars Jussà contra la família Vallferrera Aquesta el tenia ja en temps del vescomte Isarn de mans dels comtes de Pallars Jussà, però ni ell ni els seus fills no respectaren els acords i se l’apropiaren El 1297 pertanyia a la família Bellera, que el tenia en feu del comte de Pallars Els Bellera el cediren en penyora al vescomte de Castellbò el 1352 Jaume de Bellera el va vendre el 1435 al comte de Foix, i des del 1460 en tenia la plena possessió per manament del rei

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

És al braç oriental del delta del Nil, a uns 10 km de la desembocadura, entre el riu i el llac Manzala Port de cabotatge i pesquer i nucli industrial ceràmica i seda Fou conquerida pels àrabs 638 i atacada per bizantins i croats, que l’ocuparen en 1219-21 i el 1249 els mamelucs la destruïren, però l’any 1251 fou reconstruïda El 1467 un reduït estol de vaixells catalans, comandats per Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio, hi desféu una expedició turca que es preparava per a combatre'l L’atac català desorganitzà el comerç turcoegipci Ocupada pels francesos el 1799, els anglesos la tornaren als…

Solament s’ha trobat una única citació que esmenta aquesta església El 1086 el prevere Dalmau i el seu germà Losbet i Amada i els seus fills feren la pau i cediren a Ramon Guadall i a la seva muller Adelaida unes terres repartides entre les dues parts Aquestes propietats es trobaven prop de l’església selvàtica de Malvicino , al comtat de Barcelona, al terme del castell de Lavit, al lloc que en diuen Nido de Livegod o Vila de Ros, anomenat Mirambell Les indagacions que s’han fet per localitzar la seva situació dins el terme del castell termenat que inclou l’actual municipi del…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…