Resultats de la cerca

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal , amb el premi…

L' angiomatosi cerebral és causada per l’existència d’angiomes calcificats situats dins el crani es manifesta clínicament per un retard mental i molt sovint per crisis epilèptiques L' angiomatosi hemorràgica hereditària o malaltia de Rendu-Osler de Sturge-Weber és caracteritzada per l’aparició d’angiomes a la pell i a les mucoses, sobretot a la nasal, on provoca epistaxi de repetició, únic símptoma, aquest, durant l’adolescència pot anar acompanyada d’angiomes viscerals, d’aneurismes arteriovenosos pulmonars i d’afectació hepàtica L' angiomatosi neurocutània de Sturge-Weber és caracteritzada…

La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials

El sistema nerviós es compon d’un conjunt d’elements interrelacionats que no es poden separar Tanmateix, des del punt de vista anatòmic, hom el pot considerar format per dues parts el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric El sistema nerviós central és la part del sistema nerviós continguda a l’interior del crani i la columna vertebral A l’interior del crani hi ha l’anomenat encèfal —que es compon del cervell, el cerebel i el tronc encefàlic— i a l’interior de la columna vertebral es troba la medulla espinal A través dels orificis que hi ha entre les vèrtebres…

És constituït per cèllules petites, que tendeixen a formar rosetes, amb mitosis abundants i estroma escàs Ocasiona símptomes d’hipertensió intracranial i trastorns de la marxa Hom obté sovint èxits terapèutics amb la cirurgia i la radioteràpia

La formació reticular és una estructura situada longitudinalment al llarg de la part central del tronc encefàlic Es compon d’una gran quantitat de neurones amb axons curts que estableixen nombroses sinapsis tot formant una xarxa Aquesta estructura rep moltes connexions i condiciona el nivell d’activitat general de l’organisme Les neurones de la formació reticular reben connexions de totes les vies sensitives, l’escorça cerebral, el cerebel i els nuclis grisos de la base Aquestes neurones integren tots els impulsos rebuts i envien connexions al tàlem, que enllaça amb l’escorça…